MARC CARMONA
ENTRENADOR DEL FC BARCELONA LASSA
“Tots els jugadors han de fer un pas endavant”
“És la temporada del sí, o sí. Som conscients que, pel que representa aquest club, hem de guanyar”
“L'any passat vam jugar 15 partits decisius; en la meitat vam estar molt bé i en l'altra no vam ser competitius”
L'Inter és el rival més perillós de la lliga. Té un nucli de jugadors que tenen una edat i una experiència que consoliden l'equip
El Barça Lassa ha començat la lliga guanyant els dos partits que ha jugat, contra el Saragossa i el Jumilla. Sis punts a la butxaca que s'havien de sumar abans del primer test de nivell, dissabte contra el Catgas Energia Santa Coloma. El derbi posarà a prova uns jugadors que, dirigits per Marc Carmona (Barcelona, 1964), es volen refer d'un any en blanc en què la falta de competitivitat en els moments decisius va fer claudicar un equip abonat a guanyar títols.
Ha estat un estiu complicat?
Gens. Creiem que hem fet el que havíem de fer. Estic molt content amb la plantilla que tenim i estic convençut que, amb l'equip que hi ha, tenim tantes possibilitats com qualsevol altre.
Com preveu l'any?
Estem treballant molt bé. És la temporada del sí, o sí. Som conscients que, per la història que nosaltres mateixos hem escrit i pel que representa aquest club, hem de guanyar. Tan senzill i tan difícil a la vegada.
L'equip és on vostè volia abans de començar el curs?
Hem modificat coses. Moltes. Perquè quan les coses van bé ja canvies coses, i quan van malament, encara més. S'ha de donar voltes a tot. I ho hem fet. De moment ha anat bé.
No jugar la UEFA Futsal Cup alleugereix l'equip?
En deu anys, n'hem jugat quatre edicions i n'hem guanyat dues. Ens hem acostumat malament. És molt difícil jugar-la. L'hem gaudit molt i ara tenim mala sensació al cos pel fet de no jugar-la. És obvi que juguem menys partits i no tenim desplaçaments llargs, però la importància de la competició està per sobre d'això. Tots preferiríem jugar-la.
En les competicions estatals, qui és el rival a batre?
L'Inter. Sense cap mena de dubte. La seva fortalesa rau en el fet que ha sabut donar confiança a un entrenador al qual el primer any no li van sortir les coses. Té un nucli de jugadors que tenen una edat i una experiència que consoliden l'equip.
Què va passar l'any passat?
Estic satisfet del treball que es va fer. Però vam jugar quinze partits decisius, i en la meitat vam estar molt bé i en l'altra hi va haver moments en què no vam ser competitius.
Què li va saber més greu de perdre en el curs passat?
No puc dir una cosa. No hi ha reguladors de sensacions de la derrota. És evident que perdre una final de la UEFA Futsal Cup fa mal, però l'equip va rebre diverses bufetades amb certa continuïtat. Totes van fer mal.
Espera més d'algun jugador?
Tots els jugadors han de fer un pas més. No podem demanar més responsabilitat als joves que als veterans. Tots hem de fer un pas endavant. Sense excepció.
Es trobarà a faltar el perfil d'Ari Santos al vestidor?
La plantilla és la que és, l'hem confeccionat nosaltres i estem convençuts que aquest grup és capaç de competir amb qualsevol altre equip d'Espanya. Des del punt de vista personal, trobo a faltar jugadors que ja no hi són. Professionalment, la decisió l'hem pres nosaltres; per tant, no el trobem a faltar.
Qui agafarà el seu rol conciliador?
En un grup, els rols s'agafen amb el pas del temps. És una espècie d'ens mutant que, a mesura que entra gent, es va modulant. N'hi ha que fan passos endavant quan algú falla i d'altres enrere. Tot va canviant. En el dia d'avui, n'hi ha que tenen més pes i d'altres menys.
Fa un temps va iniciar una renovació de la plantilla. En quina situació està?
No està madura perquè els resultats així ho diuen. Però els segons anys dels jugadors sempre són millors que els primers. L'adaptació de Ferrão va costar, però aquest any li anirà millor. Bateria ja coneixia la lliga, però la lesió a la tíbia li va truncar un bon inici de temporada. I Dyego, que ja fa un any i mig que hi és, també comença a trobar el seu lloc. Estic convençut que el millor nivell d'aquests tres encara ha d'arribar.
Els pròxims a arribar seran Adolfo i Quintela.
Intentem controlar tots els mercats. De casa i de fora. Busquem perfils que podrien entrar pels jugadors que estan a la recta final. Dins d'aquest pla a llarg termini, tenim jugadors cedits, jugadors del planter… Estem intentant tornar a fer un equip molt competitiu. El fet de tenir-los a primera cedits no vol dir que estiguin amb nosaltres l'any vinent.
Ha tornat Tolrà. Com va anar?
Li ho vaig dir a la copa d'Espanya. Vam jugar amb ells i li vaig dir que tornés. Fa un any, quan es va lesionar l'Ari, ja vaig intentar-ho, però no ho tenia gaire clar. A la copa, li ho vaig repetir i em va dir que es veia preparat.
Què pot aportar?
Aportarà mobilitat, frescor, és bon passador, és bo a pilota parada i ens ha d'aportar cames. Estem contents perquè és el primer jugador de veritat que puja al primer equip. Ha evolucionat molt. Ara ha d'adaptar-se a jugar en un equip que aspira a guanyar títols i en què quan perds un partit és un desastre. Això necessita una adaptació.
Ell és un exemple per a tots els xavals. En quina situació està el futbol sala de base?
S'està treballant molt bé. El B està fent temporades boníssimes a segona divisió; quan cridem xavals del filial o del juvenil per entrenar-se amb nosaltres, fan bon paper. A més, tenim internacionals sub-21, sub-18 i sub-16, jugadors cedits, l'equip juvenil ha guanyat el campionat d'Espanya quatre anys seguits... Estem contents. Fa poc que es fan les coses en condicions i es nota.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.