En les dues darreres temporades, el màxim golejador de la lliga espanyola, Dani Salgado, ha tingut un soci de luxe dins del terreny de joc. El porter Dídac Plana (Arenys de Mar, 1990) encaixa a la perfecció en l'esquema de joc del Catgas Energia Santa Coloma –l'antic Marfil– i s'entén a meravella amb el pivot de l'equip.

De fet, junts han teixit la seva jugada marca de la casa: passada llarga del jove porter cap a Salgado, que guanya l'esquena als tanques rivals i remata a gol. Joc vertical i desacomplexat, les grans característiques del conjunt de Xavi Passarrius. El Barça, el rival en el derbi d'aquest dissabte, ja ho va patir fa un parell de temporades en el triomf dels colomencs al Palau.

Dídac, de 25 anys, es va formar, precisament, en les categories inferiors del club blaugrana i aleshores, com passa amb molts jugadors de l'entitat, va marxar cedit dos anys a Guadalajara i tres més a Saragossa. “En els dos anys que va estar a Guadalajara es va espavilar molt. Amb 17 anys va arribar a una ciutat nova, lluny dels pares i es va haver d'espavilar. En aquell any, va fer un salt molt gran”, explica Andreu Plaza, l'entrenador del Barça B que va dirigir el porter en l'etapa al club castellà. “És dels cinc millors porters de la lliga. Aviat jugarà en un dels grans”, hi afegeix el tècnic gironí, que es desfà en elogis cap al d'Arenys. “Viu molt el futbol sala, té una capacitat molt gran de treball, té molta personalitat, és àgil, fort, bo amb els peus i precís amb les mans”, explica Plaza.

Amb totes aquestes habilitats, Dídac ha acabat sent amo i senyor de les porteries del Pavelló Nou de Santa Coloma. El d'Arenys de Mar, que assegura que lluitarà i treballarà cada dia per poder fer el salt a un equip gran quan sorgeixi l'oportunitat, se sent molt còmode al vestidor. “L'equip ataca molt, és atrevit i el porter ha de participar en moltes accions del partit. Per acoblar-me bé a l'estil de joc, havia de posar un pèl més de risc a la meva manera de jugar i així ho vaig fer”, explica Dídac, que també admet que a vegades no surt del tot bé. “L'altre dia em vaig passar de llest i em vaig menjar un gol de porteria a porteria, però la balança està en positiu”, hi afegeix rient. De fet, els que l'han seguit tota la vida recorden una jugada de la seva època al filial del Barça en què va driblar més d'un jugador de camp del Montornès, l'equip que acabaria guanyant la Nacional A d'aquell any, i va acabar marcant un gran gol. “El porter es va enfadar molt amb mi”, recorda el d'Arenys de Mar.