Això és feina.

Va ser casualitat. El 2005 estava preparant la marató Des Sables i els amics em van dir que ho havia d'explicar. I vaig fer un blog. Allà penjava el que feia cada dia... totes les batalletes. Allò va anar creixent. Hi ha hagut molts punts d'inflexió. El primer va ser fer la Ultraman. Era el primer espanyol que hi participava, a Hawaii. El Periódico em va dedicar quatre pàgines. Allà la cosa va començar a anar cap amunt.

És incontrolable en el moment en què estàs exposat a les xarxes socials. Això és un rock and roll cada dia. És una experiència conèixer l'ésser humà. L'enveja forma part de les regles del joc. Tinc el problema que faig coses que generen antipatia: la borsa, portar tatuatges, ser antiindependentista, ser siri i estar a favor del govern... La gent no entén com un paio amb les mans amb tatuatges pot tenir credibilitat en el món financer. És una qüestió classista. No és que caigui molt malament. De fet crec que caic bé a la majoria. El que passa és que la minoria és molt sorollosa. Tinc 500.000 seguidors a les xarxes. Si caus malament al 5% són 25.000 paios... L'anonimat també és maleducat.

Ha estat dur per la climatologia. Mai havia passat tan fred en bici durant tants dies. Ha estat intens. En el Tour o la Vuelta fan dues o tres etapes d'alta muntanya seguides. I nosaltres n'hem fet set. Si afegeixes el descens del Gavia a zero graus o el del pas de Giau a menys dos... Durant l'etapa del pas per Pordoi i pel Sella també va ploure tot el dia.

Quan la climatologia és tan dura el percentatge d'aventura augmenta molt. Arriba un punt que només vols acabar com abans millor perquè arribi la dutxa d'aigua calenta.

La marató Des Sables. Són 250 km corrent en sis etapes. La dificultat és l'autosuficiència, el fet de passar tanta gana. El primer dia comences a córrer amb el que portes i això és el que et val per a tota la setmana. És molt dur i miserable. Has de calcular què menjaràs cada dia.

Va ser molt dur. Hi vaig dedicar molt temps de la meva vida. Quan Red Bull està al darrere, per a les coses bones i les dolentes, hi ha una gran expectació. Quan les coses no surten com vols és dur. Jo he arriscat tota la vida. I allò era un risc. Jo ja havia fet cinc Ironman seguits a Hawaii, a les cinc illes, el 2011. Volíem fer alguna cosa bonica a Espanya i arriscar, però vam xocar amb la duresa de l'orografia de les Canàries.

Per mi els límits són els objectius. Crec que és un error humà pensar que el límit ha de ser una cosa superior. Ho vaig aprendre a les Canàries. Jo ja n'havia fet cinc i en vaig voler més. Error. Per què? Consolidem l'aconseguit. Consolidar objectius és de gran maduresa. Voler més i més al final és com la crisi espanyola, en construeixo dos i en venc quatre. I si els venc en construeixo vuit... arruïnat. És l'avarícia i s'ha de controlar.

L'he anat parint tot sol. Vaig començar a la borsa amb 21 anys, guanyant molts diners i sortint de festa els caps de setmana. Feia una horeta de gimnàs i poc més. Un amic em va dir que per què ja no anava en bici. Em va dir que emprés vuit hores per mi, vuit per dormir i vuit per treballar. Havia de deixar una feina amb què havia somiat. I a final del 2001 ho vaig fer. Vaig deixar de treballar per a l'agència de valors i em vaig convertir en un llanero solitario.

M'agradava molt. En tinc grans records. Els de l'NBA els veig com uns extraterrestres. LeBron James... Admiro com han evolucionat els Gasol.

Són cicles. La borsa t'ho ensenya. Crec que és un tema de casualitats. No crec que abans hi hagués un pla d'ajudes especials. Potser d'aquí a uns anys hi tornarà a haver una bona fornada, perquè els pares hauran entès més la cultura de l'esforç.

Sempre dic una cosa molt impopular. Jo vull els millors polítics. I quan els tindré? Quan se'ls pagui bé. Si el salari mitjà aproximat del responsable d'una empresa de l'IBEX 35 pot ser de 5 milions, el talent del meu país no es pot governar per 100.000 euros l'any. En un país que té una generació de riquesa d'un bilió d'euros a l'any s'hauria de pagar 1, 2 o 5 milions a una persona que ho fes de puta mare.

He vist l'evolució del país des de l'any 78. Les dones podien anar amb minifaldilla, es podia veure alcohol... Se l'han carregat perquè no és tolerava que un país estratègicament tan potent com Síria fos laic. Som cristians i mai hem tingut cap problema. Ara la meva família està acollonida. L'alternativa al govern actual és l'integrisme islàmic. Em fa molta pena. Ara està tot destruït.

La foto del nen a la platja va ser terrible.