UELI STECK
ALPINISTA
“Assumint massa riscos corres el perill de morir”
“Estic molt content d'haver acabat la ruta de la cara sud, però per altra banda crec que vaig superar un llindar de seguretat”
“Ser ràpid et dóna més oportunitats per escalar parets més difícils”
Kilian Jornet és un referent inspirador. En l'escalada a l'Eiger vam poder aprendre l'un de l'altre
Ueli Steck (Suïssa, 1976) és considerat el millor alpinista del moment. La màquina suïssa, tal com se'l coneix, aplica a les ascensions més tècniques i dures dels Alps i l'Himàlaia la màxima de fer-les tan ràpid com pugui. Steck va ser el cap de setmana passat l'estrella principal en la 14a Mostra de Muntanya i Aventura de Figueres.
En el seu últim projecte va fer el rècord a la cara nord de l'Eiger, amb un temps de 2h22:50.
No va ser un projecte pensat. Tornava del Nepal, feia un temps excel·lent i hi havia bones condicions. L'havia escalat feia uns dies amb Kilian Jornet. Li havia dit que li trucaria si hi havia bones condicions. Ho vaig fer, i al cap de tres dies ja estàvem al peu de la paret. Vam trigar deu hores a pujar i baixar des de Grindelwald, combinant l'escalada amb la cursa a peu [10h02:01]. Després encara vaig fer una altra ascensió amb Nicolas Hojac. Va ser en equip i ràpida [3h46]. Vaig pensar que podia tornar a provar com de ràpid podia ser en solitari, no era que anés expressament a trencar el rècord [fet el 2011 per Dani Arnold en 2h28], simplement va passar.
Es pot baixar de les dues hores?
Sempre ho he defensat. Tard o d'hora passarà. Va ser interessant escalar amb Kilian, perquè em vaig adonar d'una cosa. Ell corrent té una resistència increïble que jo no tindré mai. Vam trigar 5h35 a escalar l'Eiger amb ell. Kilian és un escalador correcte, però no un gran escalador. Després hi vaig tornar amb Nicolas, que té un perfil d'escalador i no té gaire bona forma física per a l'activitat de pura resistència. Amb ell vam trigar 3h46. Em vaig adonar que l'habilitat tècnica encara és més important, tot i que combinant-ho amb la resistència de Kilian qui sap què pot passar.
S'haurà d'entrenar amb ell.
Ja sóc massa vell per això. Però el que m'importa d'aquesta qüestió no són tant els rècords com la progressió.
Kilian Jornet va dir que havia après molt de vostè en aquesta escalada. Vostè va aprendre alguna cosa d'ell?
I tant, tots dos hem pogut aprendre l'un de l'altre. Jo vinc de l'escalada, i ell, de les curses. Jo sé que puc millorar molt com a escalador si també milloro la meva resistència. I ell pot millorar en l'escalada. És una combinació estimulant, i Kilian és un referent inspirador.
Tots dos provenen d'activitats diferents, però tenen la mateixa mentalitat: ràpid i lleuger. Aquest és el futur de l'alpinisme?
N'estic convençut al cent per cent. Ser ràpid et dóna més oportunitats per escalar parets més difícils. Això és una de les claus del futur de l'alpinisme si volem escalar vies més dures. En molts sectors de l'alpinisme fan el mateix que fa 30 anys. No hi ha progressió, especialment a l'Himàlaia, i crec que amb la velocitat sí que n'hi haurà.
L'estiu passat va escalar els 82 quatre mils dels Alps en 62 dies i sense utilitzar transport motoritzat entre un cim i l'altre, Com va ser l'experiència?
Va ser simplement una activitat per disfrutar de l'escalada, per pur plaer. Els amics em feien l'assistència. Vam passar dos mesos junts, cada dia escalant. Va ser molt divertit i interessant, perquè tens una altra visió de les distàncies.
L'escalada a la cara sud de l'Annapurna el 2013 li va valer el Piolet d'Or. És la millor que ha fet mai?
No dic mai que una escalada és millor que una altra, però sí que puc dir que a l'Annapurna vaig anar massa lluny prenent riscos. Per descomptat que estic molt content d'haver acabat la ruta, però per altra banda crec que vaig superar un llindar. Cal ser molt prudent. Sempre vols fer coses més dures i més ràpides, però si assumeixes massa riscos corres el perill de morir. Després de l'Annapurna vaig veure que no podia continuar en aquella direcció, que no podia fer una altra activitat com aquella, assumint els mateixos riscos. Vaig creuar el límit, i sóc l'única persona que ho sap. Per aquest motiu tinc una barreja de sentiments sobre aquella ascensió. No significa que no pugui tornar a fer escalades en solitari i en el mateix estil, però no puc creuar el límit com a l'Annapurna.
Un alpinista està preparat per assumir els riscos de la muntanya: allaus, caigudes, accidents... Però vostè en va haver d'assumir un de diferent a l'Everest a causa d'un conflicte amb els xerpes: la violència. Aquella ha estat la seva experiència més decebedora a la muntanya?
Per descomptat. I no només a la muntanya. És la pitjor experiència de la meva vida. Em va obrir els ulls i em vaig adonar de com poden ser les persones, capaces de matar per diners.
Com ho recorda?
Això m'ho guardo per a mi, però sí que puc dir que em va fer perdre la confiança en les persones. Òbviament, no tothom és així, i tots els xerpes tampoc. Però aquell situació no va ser tan increïble que passés si mires el que ha passat els últims anys entre els xerpes. Hi ha una màfia per culpa dels diners.
Fugirà de les rutes normals?
El meu objectiu no és escalar rutes normals, però a vegades necessites passar-hi en els descensos o per aclimatar. Però tindré més precaució a partir d'ara.
Kilian Jornet vol fer una ascensió ràpida a l'Everest pel Tibet, des de la carretera. Si ho aconsegueix, vostè també ho provaria?
El seu projecte està molt bé, però jo no ho provaré. En aquest terreny seria impossible batre'l. El que m'agrada és que és un projecte innovador, no pel temps que pugui fer, sinó per la manera d'afrontar-lo.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Notícies
Divendres,22 novembre 2024