La marea blava
Rere els passos d'Adel
El tècnic d'Adel Mechaal, Josep Caraballude, apunta el camí per ser als Jocs l'estiu que ve
El club té una fornada d'atletes que poden arribar lluny, com és el cas dels germans Mahboub, Said Mechaal o Dani Benítez
Set de vuit premis va ser el botí de l'AA Palamós el dia de Sant Esteve a la Sant Silvestre Riudellotenca, amb els cinc primers classificats absoluts integrants de la Marea blava. Annas Mahboub, primer; Said Mechaal, segon; Sofiane Mahboub, tercer –podi masculí–; Jess Andrews, quarta, i Ivan Serrano, cinquè. Elena Fonalleras va ser 22a i segona en noies i només el tercer lloc d'Anna Quílez (Lloret la Selva) va evitar que Cheyma Mechaal, quarta, pugés també al podi. Per equips, és clar, el triomf també va ser per al Palamós tant en nois com en noies. “Fem el que podem. Per com som de petits i en comparació amb altres clubs pot semblar fàcil”, diu Josep Carballude, exatleta, entrenador, director tècnic, directiu, secretari i tresorer de l'entitat de la qual fa part des dels 15 anys i que ara mateix frega els 200 atletes entre les escoles de Palamós i Santa Cristina d'Aro (130) i els adults (50).
Quin any
El bronze en l'europeu de cros a Ieras va ser el primer gran èxit d'Adel Mechaal aquesta temporada i el millor epíleg del 2015, doble campió estatal de 1.500 i 3.000 en pista coberta i 1.500 i 5.000 a l'aire lliure. “Ho duia al cap feia temps, però s'havien de donar totes les circumstàncies. Surt més d'ell que de mi, és molt ambiciós i li agrada provar coses que no hagi fet ningú”, diu Carabllude, que hi afegeix: “Després és posar-s'hi i has d'adaptar els entrenaments: no és el mateix el 1.500 que el 5.000 i 1.500 i mantenint més el volum i amb sèries més llargues... En pista coberta [3.000], potser era més senzill, però a l'aire lliure....” “S'hi va posar molt fort i té una capacitat de treball brutal: era capaç d'entrenar el que fes falta i més. Va entrenar com un animal i, finalment, va tenir la recompensa”, valora l'entrenador d'Adel, que amb l'excedència en la seva plaça de funcionari a l'Ajuntament de Calonge pot centrar-se a entrenar com un professional: “Viu a Font Romeu i baixa puntualment un o dos dies a la setmana. Dorm sempre allà. L'any passat vam provar diverses coses i ens va quedar força clar que el tema de l'alçada és molt important, sobretot amb els corredors de fons i mig fons. Aquest any la seva idea és no baixar, i quan estigui impracticable, que diuen que serà el mes que ve, marxa a Sud-àfrica en alçada. I quan torni als EUA en un altre centre d'alçada –explicava l'entrenador, que no dubta en l'efecte positiu d'aquesta dedicació absoluta– ja s'ha començat a notar amb la medalla de bronze en els campionats d'Europa de cros”. I ho argumenta: “És entrenar més, poder descansar i fer-ho amb tranquil·litat. I pots viatjar més: l'any passat marxàvem a Ifrane tres setmanes i anàvem a Font Romeu una i mitja més. A la feina es portaven molt bé, però quan feia una estada eren com vacances. I aquest any li anirà millor pel descans. Per agafar una rutina molt millor. Pot dormir, aixecar-se i cada dia a les 11 estar entrenant. I en aquests esports aquesta rutina és molt important i et dóna un plus que en el campionat d'Europa s'ha vist. L'any passat no va aconseguir ni anar-hi, es va quedar a les portes de fer-ho. I aquest ho ha fet amb solvència: a Alcobendas hi va amb 200 quilòmetres a les cames i veus que recuperant una mica... No t'esperes la medalla, però que ho faria bé estava clar.”
Sense aturador
“La idea és fer la mínima, que és 3:36.20 i té 3:36.55. L'any passat no va trobar la cursa, però aquest any s'obren més portes a reunions de fora d'aquí per fer-la. I un cop allà, crec que pot com a mínim córrer la final. Molt més... hi ha tots els africans però no s'ha de renunciar a res, i amb ell no em sorprèn res”, apunta el tècnic d'Adel, a qui encara veu marge de millora: “Jo no crec, com diu molta gent, que hagi tocat sostre: el veig dia a dia i el que fa... És molt capsigrany i una de les coses que té és que assimila molt bé les càrregues d'entrenament. Fa molts quilòmetres i no perd velocitat. No sabem on és el sostre.”
Efecte mirall
“Fa que la gent hi posi més ganes. Ara ha sortit un grup de nanos molt important: el seu germà, els germans Mahboub, que el gran fa més temps que corre però el petit [Annas] va fer unes marques brutals en l'europeu i era juvenil. Va ser cinquè i se li veuen unes qualitats molt bones. Com al germà de l'Adel [Said], que li passa el mateix: que va una mica endarrerit en el creixement. L'Adel, fins que no va ser promesa, no va fer el canvi de cos, que el veus d'atleta. En Said està entrenant molt bé, però no té la força d'altres nois de la seva edat. Però és una qüestió de creixement, perquè té unes qualitats brutals, ve de família.” Són, aquests, els primers noms que apunta Josep Carballude dels atletes del Palamós que corren rere els passos d'Adel. I n'hi ha més: “Tenim en Dani Benítez, de Palafrugell. És promesa, però l'altre dia a Vic els va guanyar a tots. L'any passat va tenir problemes de lesions, però ara torna a estar bé. I després hi ha la noia anglesa, que ha estat una incorporació de l'any passat...”
Jess Andrews
Quarta absoluta i primera noia a Riudellots, la parella del ciclista de l'Etixx Daniel Martin és una de les sensacions del moment: “És una bèstia! És la xicota i crec que futura dona, que el setembre de l'any que ve quan acabi la temporada de ciclisme... La vam conèixer l'any passat, que al carrer Nou ens va sorprendre quan la vam veure per primer cop. I a Riudellots, l'any passat, quan va acabar la cursa hi vam estar parlant; ens va dir que entrenava sola i que havia vingut a viure amb en Dan feia poc. I li vam dir si volia venir a entrenar amb nosaltres”, diu, sobre la incorporació d'Andrews, amb qualitats: “A la primavera va començar amb el grup a pista, que feia dos anys que no en feia. El 2013 va córrer l'europeu de cros Sub 23 i va ser la setzena i or per equips amb Anglatera, que ja vol dir que té condicions. I l'any passat va venir al campionat de Catalunya de 1.500 a Barcelona i hauria estat quarta catalana”. I grans objectius: “Aquest any va fer les vacances i es va lesionar. I va començar tard, fins ara no ha començat a competir i fa dos mesos que entrena i està impressionant. És que entrena amb els nois, eh. I ja es va veure, que va arribar amb els nois... Vol intentar ser a Rio [5 o 10 mil] i, si no pot, el campionat d'Europa amb Anglaterra que tenen molt nivell. Té moltes ganes i il·lusió, diu que mai havia estat com ara.”