Rere els passos d'Adel

Quin any

El bronze en l'euro­peu de cros a Ieras va ser el pri­mer gran èxit d'Adel Mec­haal aquesta tem­po­rada i el millor epíleg del 2015, doble campió esta­tal de 1.500 i 3.000 en pista coberta i 1.500 i 5.000 a l'aire lliure. “Ho duia al cap feia temps, però s'havien de donar totes les cir­cumstàncies. Surt més d'ell que de mi, és molt ambiciós i li agrada pro­var coses que no hagi fet ningú”, diu Carab­llude, que hi afe­geix: “Després és posar-s'hi i has d'adap­tar els entre­na­ments: no és el mateix el 1.500 que el 5.000 i 1.500 i man­te­nint més el volum i amb sèries més llar­gues... En pista coberta [3.000], pot­ser era més sen­zill, però a l'aire lliure....” “S'hi va posar molt fort i té una capa­ci­tat de tre­ball bru­tal: era capaç d'entre­nar el que fes falta i més. Va entre­nar com un ani­mal i, final­ment, va tenir la recom­pensa”, valora l'entre­na­dor d'Adel, que amb l'excedència en la seva plaça de fun­ci­o­nari a l'Ajun­ta­ment de Calonge pot cen­trar-se a entre­nar com un pro­fes­si­o­nal: “Viu a Font Romeu i baixa pun­tu­al­ment un o dos dies a la set­mana. Dorm sem­pre allà. L'any pas­sat vam pro­var diver­ses coses i ens va que­dar força clar que el tema de l'alçada és molt impor­tant, sobre­tot amb els cor­re­dors de fons i mig fons. Aquest any la seva idea és no bai­xar, i quan esti­gui imprac­ti­ca­ble, que diuen que serà el mes que ve, marxa a Sud-àfrica en alçada. I quan torni als EUA en un altre cen­tre d'alçada –expli­cava l'entre­na­dor, que no dubta en l'efecte posi­tiu d'aquesta dedi­cació abso­luta– ja s'ha començat a notar amb la meda­lla de bronze en els cam­pi­o­nats d'Europa de cros”. I ho argu­menta: “És entre­nar més, poder des­can­sar i fer-ho amb tran­quil·litat. I pots viat­jar més: l'any pas­sat marxàvem a Ifrane tres set­ma­nes i anàvem a Font Romeu una i mitja més. A la feina es por­ta­ven molt bé, però quan feia una estada eren com vacan­ces. I aquest any li anirà millor pel des­cans. Per aga­far una rutina molt millor. Pot dor­mir, aixe­car-se i cada dia a les 11 estar entre­nant. I en aquests esports aquesta rutina és molt impor­tant i et dóna un plus que en el cam­pi­o­nat d'Europa s'ha vist. L'any pas­sat no va acon­se­guir ni anar-hi, es va que­dar a les por­tes de fer-ho. I aquest ho ha fet amb solvència: a Alco­ben­das hi va amb 200 quilòmetres a les cames i veus que recu­pe­rant una mica... No t'espe­res la meda­lla, però que ho faria bé estava clar.”

Sense atu­ra­dor

“La idea és fer la mínima, que és 3:36.20 i té 3:36.55. L'any pas­sat no va tro­bar la cursa, però aquest any s'obren més por­tes a reu­ni­ons de fora d'aquí per fer-la. I un cop allà, crec que pot com a mínim córrer la final. Molt més... hi ha tots els afri­cans però no s'ha de renun­ciar a res, i amb ell no em sorprèn res”, apunta el tècnic d'Adel, a qui encara veu marge de millora: “Jo no crec, com diu molta gent, que hagi tocat sos­tre: el veig dia a dia i el que fa... És molt capsi­grany i una de les coses que té és que assi­mila molt bé les càrre­gues d'entre­na­ment. Fa molts quilòmetres i no perd velo­ci­tat. No sabem on és el sos­tre.”

Efecte mirall

“Fa que la gent hi posi més ganes. Ara ha sor­tit un grup de nanos molt impor­tant: el seu germà, els ger­mans Mah­boub, que el gran fa més temps que corre però el petit [Annas] va fer unes mar­ques bru­tals en l'euro­peu i era juve­nil. Va ser cinquè i se li veuen unes qua­li­tats molt bones. Com al germà de l'Adel [Said], que li passa el mateix: que va una mica endar­re­rit en el crei­xe­ment. L'Adel, fins que no va ser pro­mesa, no va fer el canvi de cos, que el veus d'atleta. En Said està entre­nant molt bé, però no té la força d'altres nois de la seva edat. Però és una qüestió de crei­xe­ment, perquè té unes qua­li­tats bru­tals, ve de família.” Són, aquests, els pri­mers noms que apunta Josep Car­ba­llude dels atle­tes del Palamós que cor­ren rere els pas­sos d'Adel. I n'hi ha més: “Tenim en Dani Benítez, de Pala­fru­gell. És pro­mesa, però l'altre dia a Vic els va gua­nyar a tots. L'any pas­sat va tenir pro­ble­mes de lesi­ons, però ara torna a estar bé. I després hi ha la noia anglesa, que ha estat una incor­po­ració de l'any pas­sat...”

Jess Andrews

Quarta abso­luta i pri­mera noia a Riu­de­llots, la pare­lla del ciclista de l'Etixx Daniel Mar­tin és una de les sen­sa­ci­ons del moment: “És una bèstia! És la xicota i crec que futura dona, que el setem­bre de l'any que ve quan acabi la tem­po­rada de ciclisme... La vam conèixer l'any pas­sat, que al car­rer Nou ens va sor­pren­dre quan la vam veure per pri­mer cop. I a Riu­de­llots, l'any pas­sat, quan va aca­bar la cursa hi vam estar par­lant; ens va dir que entre­nava sola i que havia vin­gut a viure amb en Dan feia poc. I li vam dir si volia venir a entre­nar amb nosal­tres”, diu, sobre la incor­po­ració d'Andrews, amb qua­li­tats: “A la pri­ma­vera va començar amb el grup a pista, que feia dos anys que no en feia. El 2013 va córrer l'euro­peu de cros Sub 23 i va ser la set­zena i or per equips amb Angla­tera, que ja vol dir que té con­di­ci­ons. I l'any pas­sat va venir al cam­pi­o­nat de Cata­lu­nya de 1.500 a Bar­ce­lona i hau­ria estat quarta cata­lana”. I grans objec­tius: “Aquest any va fer les vacan­ces i es va lesi­o­nar. I va començar tard, fins ara no ha començat a com­pe­tir i fa dos mesos que entrena i està impres­si­o­nant. És que entrena amb els nois, eh. I ja es va veure, que va arri­bar amb els nois... Vol inten­tar ser a Rio [5 o 10 mil] i, si no pot, el cam­pi­o­nat d'Europa amb Angla­terra que tenen molt nivell. Té mol­tes ganes i il·lusió, diu que mai havia estat com ara.”