HELENA CASAS
CICLISTA DE LA SELECCIÓ ESPANYOLA DE PISTA
“M'agradaria continuar fins als Jocs de Tòquio”
L'única ciclista catalana de la selecció espanyola de pista ha aconseguit fer-se un lloc entre les millors velocistes del planeta i classificar-se per primer cop per a uns Jocs Olímpics
La primera.
Un èxit que ja ningú podrà discutir és que Casas és la primera esportista de Vila-seca (Tarragonès) de classificar-se per a uns Jocs Olímpics, fet que demostra que l'històric velòdrom de la ciutat ha complert sobradament amb la seva funció de formar campions. Casas ha aconseguit tres medalles en la copa del món al costat de Calvo, ciclista basca de 24 anys.
L'afició al ciclisme la dec al meu avi i al meu pare; de fet, sempre he estat envoltada de bicicletes
Helena Casas es va classificar fa una setmana per als Jocs Olímpics de Rio en les proves de velocitat olímpica (duet), velocitat i keirin. És el premi a una feina de més de sis anys.
Quedar-se fora dels Jocs de Londres va ser una gran decepció. Anar a Rio compensa aquell disgust?
Em va agradar molt classificar-me per als Jocs de Rio precisament a Londres, era el millor escenari possible. És la culminació d'una feina de dos anys competint en totes les grans competicions. Al mundial hi anaven molt ben col·locades i era qüestió de rematar-ho, i ho vam fer. Ara seguirem treballant encara amb més motivació.
En la velocitat olímpica, que és la prova en què ha destacat més al costat de Tania Calvo, quines perspectives teniu?
Estarem entre els set millors equips olímpics, i a partir d'aquí hem de mirar d'aspirar al cinquè lloc, perquè els quatre primers són impossibles, tampoc ens podem enganyar.
Després de la decepció de l'antic cicle olímpic li havia passat pel cap deixar el ciclisme?
Deixar-ho no em va passar mai pel cap, però sí que el 2012 va ser un any crític o de transició, perquè no vam tenir beca. El 2013 vam entrar en el programa ADO, i això ens va fer les coses més fàcils almenys en el tema econòmic.
Són els Jocs la gran oportunitat per als esportistes minoritaris?
És el moment de donar-nos a conèixer a les empreses i buscar patrocinadors perquè ens facin la vida una mica més fàcil.
Amb Tania Calvo manté una relació paradoxal, de companya i rival. Com ho porten?
Definiria la nostra relació com a professional. Anem a totes quan correm juntes i quan ho fem l'una contra l'altra. En la velocitat olímpica jo faig la segona volta, perquè és la que em va més bé.
Els nois que comencen a fer ciclisme segurament somien en el Tour de França, però amb què somia una noia?
Jo el que volia quan vaig començar era passar-m'ho bé. Ara bé, és cert que la cultura del nostre ciclisme sempre tendeix cap a la ruta, i la pista té molt poca repercussió.
Es considera membre d'una nissaga de ciclistes?
Mon avi s'hi va aficionar molt, i ell i el meu pare van fundar un club a Vila-seca. Tots els germans i cosins vam acabar fent ciclisme i entrenant-nos al velòdrom. Des de petita he estat envoltada de bicicletes. La meva mare no veia tan clar això del ciclisme i sempre m'insistia que havia d'estudiar, però un cop va veure que ho podia compaginar és la meva fan número 1. Tots dos ja tenen els bitllets per a Rio.
Els estudis com els porta?
Estic fent un grau de psicologia, em queda un any i mig. Vaig a un altre ritme que els altres estudiants.
Després dels Jocs farà un pensament o vol seguir a primera línia?
Ara per ara m'agradaria fer un altre cicle olímpic fins a Tòquio, i després ja ho veurem.
La seva prova preferida és el keirin. Per què?
Perquè és un esprint més llarg que la velocitat. La col·locació i l'estratègia són tan importants com la força. S'ha de pensar ràpid i tens poc temps de reacció. Això em prova.
L'equip britànic va dominar al velòdrom de Londres fa quatre anys. Quines són ara les noves potències?
Les britàniques no s'hi han classificat, ara estan en transició. Alemanya, Holanda, Rússia i França tenen els equips més poderosos.
Què ha passat a Catalunya a la pista des dels Jocs del 2004 quan es van assolir medalles amb Josep Antoni Escuredo, Joan Llaneras, Carles Torrent i Sergi Escobar?
Hem anat cap avall. Això no es pot negar. Si llavors amb tots aquells èxits no es va aconseguir ni tan sols cobrir el velòdrom d'Horta, imagina't si ho faran ara. No s'hi pot entrenar a l'hivern i costa integrar els ciclistes de ruta a la pista.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Publicat a
Notícies
Diumenge,15 setembre 2024