Em va agradar molt classificar-me per als Jocs de Rio precisament a Londres, era el millor escenari possible. És la culminació d'una feina de dos anys competint en totes les grans competicions. Al mundial hi anaven molt ben col·locades i era qüestió de rematar-ho, i ho vam fer. Ara seguirem treballant encara amb més motivació.

Estarem entre els set millors equips olímpics, i a partir d'aquí hem de mirar d'aspirar al cinquè lloc, perquè els quatre primers són impossibles, tampoc ens podem enganyar.

Deixar-ho no em va passar mai pel cap, però sí que el 2012 va ser un any crític o de transició, perquè no vam tenir beca. El 2013 vam entrar en el programa ADO, i això ens va fer les coses més fàcils almenys en el tema econòmic.

És el moment de donar-nos a conèixer a les empreses i buscar patrocinadors perquè ens facin la vida una mica més fàcil.

Definiria la nostra relació com a professional. Anem a totes quan correm juntes i quan ho fem l'una contra l'altra. En la velocitat olímpica jo faig la segona volta, perquè és la que em va més bé.

Jo el que volia quan vaig començar era passar-m'ho bé. Ara bé, és cert que la cultura del nostre ciclisme sempre tendeix cap a la ruta, i la pista té molt poca repercussió.

Mon avi s'hi va aficionar molt, i ell i el meu pare van fundar un club a Vila-seca. Tots els germans i cosins vam acabar fent ciclisme i entrenant-nos al velòdrom. Des de petita he estat envoltada de bicicletes. La meva mare no veia tan clar això del ciclisme i sempre m'insistia que havia d'estudiar, però un cop va veure que ho podia compaginar és la meva fan número 1. Tots dos ja tenen els bitllets per a Rio.

Estic fent un grau de psicologia, em queda un any i mig. Vaig a un altre ritme que els altres estudiants.

Ara per ara m'agradaria fer un altre cicle olímpic fins a Tòquio, i després ja ho veurem.

Perquè és un esprint més llarg que la velocitat. La col·locació i l'estratègia són tan importants com la força. S'ha de pensar ràpid i tens poc temps de reacció. Això em prova.

Les britàniques no s'hi han classificat, ara estan en transició. Alemanya, Holanda, Rússia i França tenen els equips més poderosos.

Hem anat cap avall. Això no es pot negar. Si llavors amb tots aquells èxits no es va aconseguir ni tan sols cobrir el velòdrom d'Horta, imagina't si ho faran ara. No s'hi pot entrenar a l'hivern i costa integrar els ciclistes de ruta a la pista.