La kenyana Valerie Jemeli Aiyabei, de 25 anys, es va sumar a la festa de la marató de Barcelona, que al rècord de participació hi va afegir una nova plusmarca en categoria femenina (2h25:26), el millor registre aconseguit mai en territori estatal. En homes va vèncer el gran favorit, l'etíop Dino Sefir (2h09:31), però es va quedar a més dos minuts del rècord del traçat barceloní, que una temporada més es manté inalterable en poder del kenyà Jackson Kotut, amb els 2h07:30 del 2010. En tot cas, la marató de Barcelona va ser una manifestació més del creixement constant de la prova pel que fa a participació, dels 20.287 inscrits 16.899 van arribar a la línia de meta, xifra que la consolida entre les cinc primeres d'Europa. Però també en animació i ambient durant els 42,195 km del circuit pels llocs més emblemàtics de la ciutat. Des de l'Ajuntament van estimar que gairebé 300.000 persones, repartides entre els 53 punts d'animació, havien sortit al carrer per arengar el pas dels corredors.

Les condicions a la línia de sortida, amb sol, temperatura fresca (8ºC) i 66% d'humitat semblaven ideals per viure una gran jornada atlètica. Per al bé de la causa, també hi havia una legió de vuit corredors africans disposats a exercir de llebre amb la finalitat d'aplanar el camí als grans favorits fins a les portes de l'arribada. En el tram inicial, però, el vent de cara en l'ascensió cap al Camp Nou va provocar que el ritme s'alentís i es cobrissin els primers cinc quilòmetres en un parcial de 15:27. De fet, cap dels parcials de la prova va ser inferior als 15:00, circumstància que progressivament va anar allunyant els caps de cartell de la possibilitat de rebaixar el rècord de Kotut. La mitja marató (21,097 km) es va cobrir en un temps de 1h04:20, 50 segons per sobre del registre ideal (1h03:30) per acabar a l'entorn de 2h07. En tot cas, el grup capdavanter es mantenia unit, amb onze corredors, sis amb el paper de llebre i cinc més per la pugna per la victòria. La situació de cursa no va variar en els deu quilòmetres posteriors. Va ser al voltant del 31è quilòmetre en què Kimutai, Tarus i Kangogo, tots tres llebres, van accelerar el pas i únicament els va poder seguir Sefir. El parcial del quilòmetre 30 al 35 (15:11) va ser un dels més ràpids de la cursa. Amb la feina feta, les últimes llebres es van retirar, però Tarus encara va resistir uns metres més amb el corredor etíop i de fet acabaria completant la prova en quarta posició. La pugna per la victòria, però, ja no tenia discussió i Sefir, flanquejat per la Torres Venecianes, va arribar destacat a l'avinguda Maria Cristina fins a creuar la línia de meta amb un registre de 2h09:31. Tot seguit, es va agenollar i va besar l'asfalt. Tot i que acredita una millor marca personal de 2h04:50 (2012), el fondista etíop es va mostrar satisfet per la victòria després d'unes últimes temporades marcades per les lesions. De fet, al tram final va notar molèsties i no va poder forçar tant com li hauria agradat. En tot cas, es va mostrar encantat amb l'ambient als carrers de Barcelona. “Segur que l'any vinent tornaré”, va sentenciar.