La kenyana Vale­rie Jemeli Aiya­bei, de 25 anys, es va sumar a la festa de la marató de Bar­ce­lona, que al rècord de par­ti­ci­pació hi va afe­gir una nova plus­marca en cate­go­ria feme­nina (2h25:26), el millor regis­tre acon­se­guit mai en ter­ri­tori esta­tal. En homes va vèncer el gran favo­rit, l'etíop Dino Sefir (2h09:31), però es va que­dar a més dos minuts del rècord del traçat bar­ce­loní, que una tem­po­rada més es manté inal­te­ra­ble en poder del kenyà Jack­son Kotut, amb els 2h07:30 del 2010. En tot cas, la marató de Bar­ce­lona va ser una mani­fes­tació més del crei­xe­ment cons­tant de la prova pel que fa a par­ti­ci­pació, dels 20.287 ins­crits 16.899 van arri­bar a la línia de meta, xifra que la con­so­lida entre les cinc pri­me­res d'Europa. Però també en ani­mació i ambi­ent durant els 42,195 km del cir­cuit pels llocs més emblemàtics de la ciu­tat. Des de l'Ajun­ta­ment van esti­mar que gai­rebé 300.000 per­so­nes, repar­ti­des entre els 53 punts d'ani­mació, havien sor­tit al car­rer per aren­gar el pas dels cor­re­dors.

Les con­di­ci­ons a la línia de sor­tida, amb sol, tem­pe­ra­tura fresca (8ºC) i 66% d'humi­tat sem­bla­ven ide­als per viure una gran jor­nada atlètica. Per al bé de la causa, també hi havia una legió de vuit cor­re­dors afri­cans dis­po­sats a exer­cir de lle­bre amb la fina­li­tat d'apla­nar el camí als grans favo­rits fins a les por­tes de l'arri­bada. En el tram ini­cial, però, el vent de cara en l'ascensió cap al Camp Nou va pro­vo­car que el ritme s'alentís i es cobris­sin els pri­mers cinc quilòmetres en un par­cial de 15:27. De fet, cap dels par­ci­als de la prova va ser infe­rior als 15:00, cir­cumstància que pro­gres­si­va­ment va anar allu­nyant els caps de car­tell de la pos­si­bi­li­tat de rebai­xar el rècord de Kotut. La mitja marató (21,097 km) es va cobrir en un temps de 1h04:20, 50 segons per sobre del regis­tre ideal (1h03:30) per aca­bar a l'entorn de 2h07. En tot cas, el grup cap­da­van­ter es man­te­nia unit, amb onze cor­re­dors, sis amb el paper de lle­bre i cinc més per la pugna per la victòria. La situ­ació de cursa no va variar en els deu quilòmetres poste­ri­ors. Va ser al vol­tant del 31è quilòmetre en què Kimu­tai, Tarus i Kan­gogo, tots tres lle­bres, van acce­le­rar el pas i única­ment els va poder seguir Sefir. El par­cial del quilòmetre 30 al 35 (15:11) va ser un dels més ràpids de la cursa. Amb la feina feta, les últi­mes lle­bres es van reti­rar, però Tarus encara va resis­tir uns metres més amb el cor­re­dor etíop i de fet aca­ba­ria com­ple­tant la prova en quarta posició. La pugna per la victòria, però, ja no tenia dis­cussió i Sefir, flan­que­jat per la Tor­res Vene­ci­a­nes, va arri­bar des­ta­cat a l'avin­guda Maria Cris­tina fins a cre­uar la línia de meta amb un regis­tre de 2h09:31. Tot seguit, es va age­no­llar i va besar l'asfalt. Tot i que acre­dita una millor marca per­so­nal de 2h04:50 (2012), el fon­dista etíop es va mos­trar satis­fet per la victòria després d'unes últi­mes tem­po­ra­des mar­ca­des per les lesi­ons. De fet, al tram final va notar molèsties i no va poder forçar tant com li hau­ria agra­dat. En tot cas, es va mos­trar encan­tat amb l'ambi­ent als car­rers de Bar­ce­lona. “Segur que l'any vinent tor­naré”, va sen­ten­ciar.