Entre lligues i copes del Rei, el Polo ha guanyat sis dels darrers set títols que s'han disputat, a més de les darreres tres lligues regulars. Fàcil de dir, però molt complicat de fer. Només l'Atlètic Terrassa, que l'any passat va imposar-se en la final de la copa, ha estat capaç de superar el conjunt barceloní en una de les darreres grans cites del calendari. Ahir, exercint d'amfitrions, els homes de Carlos Garcia Cuenca van superar l'Egara i van ampliar una vitrina que, en els últims anys, no para de créixer. El Polo ha fet d'allò extraordinari un fet comú. Ahir, com havia passat en les dues darreres finals de la lliga, l'Egara va posar les coses molt complicades als barcelonins. Els ratllats són un equip genuí, fet a casa i d'essència combativa. I això fa que se sobreposin a baixes significatives com la de Ramon Romeu, que ahir no va poder jugar pel virus que havia afectat l'equip durant tota la setmana. Una baixa significativa que va obligar a retocar el centre del camp. En un primer quart de respecte entre dos equips que es coneixen de dalt a baix, Edu Arbós i Lucas Vila van protagonitzar les primers ocasions. La intensitat i la tensió va anar pujant a mesura que passaven els minuts, els àrbitres van repartir targetes verdes a tort i a dret, i el Polo va començar a fer via mitjançant els penals córner. Xavi Lleonart va enviar el seu primer llançament al pal i el segon el va parar Quico Cortès. La igualtat continuava regnant a l'Eduardo Dualde, tot i que les ocasions es van anar succeint en una banda i l'altra. La defensa ratllada va treure de la línia de gol una rematada de Lucas Vila, Alex Casasayas va creuar massa el xut i Edu Arbós el va enviar massa alt. El gol es feia esperar i l'egarenc Claudi Quera va ser qui ho va tenir més a prop. Va etzibar una canonada duríssima només de començar el darrer quart, però es va trobar amb Mario Fernández, el millor porter de la copa del Rei. “Ha fet una parada acollonant, de reflexos. Només puc aplaudir-lo”, reconeixia Pere Arch, jugador de l'Egara. Pocs instants després, la rèplica definitiva. L'argentí Mati Rey, que havia fet un torneig estratosfèric en l'eix de la defensa barcelonina, va desviar un llançament de penal córner de Borja Llorens i va decidir la final. A més, Rey va ser designat com el millor jugador de la copa del Rei. D'aquesta manera, el Polo va aixecar l'enèsim títol, segueix engreixant el seu palmarès i ja ha mal acostumat la seva afició fent comú allò que, realment, és estratosfèric.