David Moner, que va ser president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) durant disset anys i president d'honor de l'entitat, va morir ahir als 83 anys. Moner va ser un home clau en la modernització de l'esport català pel seu paper en l'aglutinament de les federacions catalanes dins de la UFEC, que va convertir en un autèntic contrapoder als governs tant de Catalunya com d'Espanya en tot allò relacionat amb l'esport. Durant la seva presidència, la UFEC va arribar a la pràctica autonomia financera, amb una gran capacitat per generar recursos propis i també es va implicar en el procés sobiranista, formant part del Pacte Nacional pel Dret a Decidir i donant suport a l'oficialització de les seleccions catalanes.

David Moner va néixer a Barcelona el 19 de març del 1933, tot i que ell remarcava sovint la seva gran relació amb Banyoles, recordant que venia “de besavis, avis i pare banyolins”. Va passar la Guerra Civil a Banyoles i el 1940 va tornar a Barcelona i va enfocar la seva vida professional al dret, seguint la tradició familiar. La seva relació amb l'esport va començar de ben petit, a l'estany de Banyoles, on passava els caps de setmana i els estius. Va ser nedador i jugador de waterpolo al CN Banyoles –club del qual no va ser mai president, tot i que en movia molts fils– i també jugador de rugbi amb el BUC.

La seva relació amb el món de l'esport federatiu va començar el 1957, any en què a més d'entrar al Col·legi d'Advocats de Barcelona, es va convertir en vocal en la Federació Catalana de Rem. Va ser l'inici d'una relació amb el món de l'esport federatiu que no s'acabaria –si és que es pot usar aquesta paraula amb un home com David Moner– fins cinquanta-set anys després, el 2014, quan va deixar la presidència de la UFEC. Durant tots aquests anys, Moner va ser delegat a Girona de la Federació Catalana de Natació, president de les federacions catalanes de rem i de natació –en dues etapes–, vicepresident de les federacions espanyoles de rem i de natació, membre fundador de la Federació Espanyola d'Esquí Nàutic i delegat a Catalunya de la Federació Espanyola de Piragüisme. També va ser un home clau perquè Banyoles fos la seu de les proves de rem dels Jocs de Barcelona. L'any 2007 va ocupar el càrrec simbòlic de president del Comitè Olímpic de Catalunya.

El 1996 va arribar el seu gran moment esportiu. Enric Piquet, que era president de la UFEC, va decidir no continuar atesa la impossibilitat legal de compaginar el càrrec amb el de president de la federació de bàsquet, i David Moner es va presentar a les eleccions. Va guanyar amb 26 vots, pels 19 d'Alejandro Soler-Cabot i els 8 de Leandre Negre. En el seu programa electoral, Moner apostava per una renovació profunda de la UFEC. Aquell programa tenia cinc punts bàsics: renovar la filosofia de treball de la UFEC, buscar els recursos econòmics necessaris, donar subvencions a les federacions, buscar la internacionalització de l'esport català i intentar la unió de tot l'esport del país dins de la UFEC.

Amb aquest programa va arribar a la presidència de la UFEC i amb el seu desenvolupament va anar renovant els mandats fins que ho va deixar el 2014, ja amb 81 anys i sense completar l'últim mandat, en mans del seu delfí, Gerard Esteva. A Moner li agradava dir que si no s'era fort econòmicament no s'era fort en realitat, i recordava que quan va arribar a la UFEC el pressupost era de 20 milions de pessetes –uns 120.000 euros– dels quals 19 provenien de subvencions públiques i que el va multiplicar fins als 30 milions d'euros en el moment de deixar-ho, dels quals poc més del 5% eren de subvencions.

Amb Moner, la UFEC va entrar de ple en el segle XXI. L'objectiu dels recursos propis de la campanya electoral del 1996 el va aconseguir amb la gestió d'instal·lacions esportives arreu de Catalunya i amb la creació d'una corredoria d'assegurances destinada a les 67 federacions membres, clubs, entitats, esportistes i instal·lacions. El dia que va passar el relleu a Esteva, Moner va dir que creia que era el moment de fer-ho: “El més bonic és que hem aconseguit que hi hagi una autèntica unió de totes les federacions i de tots els esports.”

Moner, militant de base de Convergència, no va estalviar mai topades amb els diversos responsables de l'esport de la Generalitat. Va conviure amb governs convergents i tripartits i no va tenir mai cap problema a exercir el contrapoder que li permetia l'autonomia financera de què gaudia. Fins i tot el dia del seu comiat no es va estar de fer broma amb l'absència de Josep Maldonado, exsecretari general de l'esport i home fort de l'esport a CDC.