Els Pirineus són espectaculars. I, a més, desconeguts. Això genera una descoberta per a molts dels estrangers
Transpyr Gran Raid MTB ha estat escollida per la revista National Geographic com un dels deu millors esdeveniments de BTT del món. Un reconeixement previ a la setena edició de la prova, que comença diumenge a Roses amb les 400 places esgotades i més de la meitat de participants (56%) estrangers. Hores abans de la sortida, el director adjunt de la prova i un dels seus quatre creadors, el banyolí Oriol Sallent, valora l'edició més nombrosa i internacional del que des del seu inici es va considerar el graduat de la BTT.
Que els reconegui ‘National Geographic' deu ser com un premi. Un graduat per a vostès també?
Sí, és clar, que et reconegui un mitjà independent d'aquesta entitat és ben bé com si t'haguessin donat un premi. Aquest any hem omplert les inscripcions i sembla que tot hi ajudi. I hi ha moltes coses: no deixem d'estar en un circuit internacional de proves com la Cape Epic, la Transalp o la Ruta de los Conquistadores. Hi ha un seguit de gent que les va fent i un any et trobes que hi ha molta gent, com aquest. I fa set anys que l'organitzem i vulguis o no la prova s'ha anat fent coneguda.
La gent que ve de fora, el canvi de paisatge cada dia de Roses a Hondarribia... És la marca Pirineus?
Nosaltres, de fet, sempre ho diem: una gran part de l'èxit de la Transpyr no ens pertoca a nosaltres mateixos com a organitzadors de la prova. Perquè és veritat, que els Pirineus són espectaculars. I, a més, són desconeguts. Això genera una descoberta per a molts dels estrangers: tu vas als Alps i més o menys saps què vas a veure. Però aquí, quan veuen els canvis de paisatge, tots diuen que és espectacular.
Van fer-hi canvis. Els ha anat bé.
Aquest any també tenim la possibilitat de fer-ho individual en la BTT i segurament acabarà portant gent. I nosaltres també en fem molta promoció, sortim a molts mitjans internacionals i l'any passat mateix vam tenir 100 hores de visualització en televisions de tot el món. Fa que la gent també vingui.
Quan van començar el 2010, esperaven arribar a aquest nivell?
Diria que una mica sí, però no imaginàvem que arribés a tenir aquesta magnitud. És clar que la Transpyr havia de ser important però que això vulgui dir que et vénen participants de tot el món, la meitat... I ara vas als llocs i la gent et té aquest respecte. Dius, Déu n'hi do, qui ens ho havia de dir. Aquest any també hem fet Transpyr Tours, una agència de viatges per a tota aquesta gent que la vulgui anar a fer durant l'any. Aquest creixement potser és el que ens ha fet quedar més parats.
I ja està en marxa, o serà després?
De fet, ara ja es pot demanar i t'ho poden fer a la carta, Transpyr Tours. Però la idea és que després de la prova ja hi haurà uns paquets que podràs adquirir, de quatre, de cinc, sis dies...
En la versió de carretera, amb l'entrada de GAES, han notat que tenen també més visibilitat?
Sí, aquí el que és evident és que el públic de bicicleta de muntanya és diferent del de carretera. Tampoc tant, però sí que ens permet anar a buscar un tipus de públic més concret. La Transpyr Road és un tipus de prova més pensada com un viatge al Pirineu, a llocs més desconeguts que la gent potser no ha vist mai: carreteres solitàries... És el punt fort. Aquest any vénen ells i et posen en contacte amb aquest tipus de gent, és clar.