RAQUEL GONZÁLEZ
atleta
“A Rio em jugaré totes les cartes”
La marxadora ha vist recompensada l'aposta per l'atletisme després d'haver-se graduat en comunicació audiovisual
Vol millorar els resultats del mundial i l'europeu
En el mundial de Roma pensava en una posició i una marca; en els Jocs l'estratègia canviarà molt. Ho donaré tot
Sorgida del planter del GA Lluïsos Mataró i polida per a l'elit al CAR de Sant Cugat sota el mestratge de Josep Marín, Raquel González (Mataró, 1989) ha anat cremant etapes a poc a poc i ja està a punt per estrenar-se en la cita més important per qualsevol atleta, uns Jocs Olímpics. Serà el premi a l'aposta que va fer l'esportista maresmenca quan fa un parell de temporades i amb la graduació en comunicació audiovisual sota el braç va decidir dedicar-se amb més intensitat als entrenaments. Els resultats ja són aquí i González està a punt d'allargar la bona tradició de la marxa catalana, que en els últims temps ha tingut Maria Vasco, ja retirada, i Beatriz Pascual (Viladecans, 1984), companya d'entrenaments i que també serà a Rio, com a grans referents. Exigent de mena i amb el bagatge de l'últim europeu i mundial, intentarà lluitar per una plaça de finalista en uns 20 quilòmetres on la xinesa Liu Hong és la gran candidata a l'or.
Fa un parell de temporades, un cop graduada en comunicació audiovisual, va apostar fort per l'atletisme. Suposo que no es penedeix de la decisió?
I tant que no. De fet, cada any he incrementat una mica més la dedicació a l'atletisme. Després de graduar-me en comunicació, encara vaig fer un màster de direcció i comunicació, i un altre de gestió esportiva. Però evidentment no em penedeixo de l'aposta per l'atletisme perquè en l'aspecte personal ha estat molt satisfactori i pel que fa als resultats també s'ha vist reflectit. Si et centres al cent per cent en l'esport, el rendiment augmenta.
El 2014 deia que dedicava un 70% del seu temps als entrenaments i un 30% als estudis. Quin ha estat el repartiment aquest curs?
A principi de temporada em va passar pel cap buscar alguna ocupació laboral compatible, però amb la perspectiva d'uns Jocs Olímpics vaig veure que l'aposta per l'atletisme pagava la pena. I per això vaig decidir dedicar-me al cent per cent a l'atletisme per intentar arribar a Rio al màxim nivell possible.
Doncs ja és a un mes dels Jocs. Com ha anat la preparació fins a guanyar-se el bitllet olímpic?
Vaig tenir un problema als genolls dues setmanes abans del campionat d'Espanya, a mitjan febrer. Després no ho va semblar perquè a Motril vam fer una gran competició amb la Beatriz Pascual i tenint en compte les males condicions, amb fred i vent, vam fer unes grans marques. Aleshores amb l'entrenador, Josep Marín, ens vam replantejar què fer amb vista a la preparació per als Jocs. Gairebé no podia ni caminar i vaig haver de parar. Vam optar per fer molt de treball alternatiu al gimnàs, amb bicicleta i natació. M'entrenava moltes hores i amb molta intensitat. Així vaig estar fins un mes abans del mundial per equips, quan vaig tornar a caminar i a marxar. Vam començar de mica en mica, però en la primera setmana sorprenentment ja vaig completar entrenaments molt bons. I així vam arribar a Roma, on vam poder assegurar la marca i la plaça per als Jocs.
Segur que on no arribava el físic hi posava la capacitat mental.
Al final és una barreja de tot. Mentalment, més enllà de la competició, recordo un dia que no podia ni caminar, però igualment mantens la motivació i les ganes d'entrenar-te per afrontar els 20 quilòmetres i fer realitat els teus somnis.
Aquestes últimes setmanes està enllestint la preparació a Font-romeu. Què hi busquen, a l'estació nord-catalana?
Estem a gairebé 2.000 metres i, a més del benefici de l'altura, hi busquem fugir de la calor, que dia a dia aquí desgasta molt. De totes maneres, ho anem alternant amb entrenaments al CAR de Sant Cugat perquè de fet a Rio també ens trobarem la humitat que ja patim aquí. També disposem d'una càmera climàtica on podem introduir les condicions que vulguem.
I com és el dia a dia a Font-romeu?
Doncs, és entrenar-se, menjar i dormir, dia a dia. Ens llevem a les 7 del matí, esmorzem, a 2/4 de 9 comencem l'entrenament fins a les 12. Seguim l'horari francès i a 2/4 d'1 ja estem dinant. Descansem una mica fins a les 4. Aleshores tornem a fer entrenament fins a les 7, dutxa, sopar i a dormir aviat perquè l'endemà hem de matinar. Així dia a dia.
Aquests dies alguns companys seus de la federació catalana estan disputant l'europeu d'Amsterdam. En les temporades que coincideix amb els Jocs Olímpics, la marxa s'ha eliminat del programa. Pensa que va ser una decisió encertada?
Des del meu punt de vista, ara mateix em motiva molt més anar als Jocs que no pas a l'europeu, i per això ja em sembla bé no anar-hi perquè puc polir més tranquil·lament la preparació olímpica. D'altra banda, però, hi ha marxadores espanyoles que han quedat fora dels Jocs i de ben segur que els agradaria tenir la possibilitat de competir en l'europeu, com passa en les altres especialitats. A més, els serviria per tenir un objectiu esportiu el que resta de la temporada.
Està envoltada de persones que ja tenen una àmplia experiència olímpica, com el seu entrenador Josep Marín, o la seva companya d'entrenaments, Beatriz Pascual. Li han donat algun consell i li parlen molt de les seves vivències olímpiques?
Per arribar als Jocs s'ha d'entrenar cada dia i no parlem de manera diferent perquè es tracti dels Jocs Olímpics. És un procés d'aprenentatge maduratiu i continu al seu costat, i ja són deu anys. L'objectiu és molt gran, però el fet de la perspectiva olímpica no canvia per aquest motiu.
En l'últim cicle olímpic, ha estat desena en l'europeu de Zuric i catorzena en el mundial de Pequín. Ha arribat l'hora de fer un pas endavant i intentar guanyar-se una plaça de finalista [els vuit primers]?
L'objectiu és aquest. Al final, els esportistes d'alt nivell som molt ambiciosos i sempre volem aconseguir el màxim, i no només una plaça de finalista. Després arribarà Rio i ja es veurà quines possibilitats tens, però espero millorar les places d'aquests últims campionats. El ganxo motivador és aspirar al màxim.
En el mundial per equips de Roma tocava assegurar-se la marca, però a Rio prendrà una tàctica més arriscada?
Són uns Jocs Olímpics i la competició es juga de manera molt diferent. A Roma pensava en una posició i una marca, a Rio em jugaré totes les cartes, ho donaré tot. L'estratègia competitiva canvia molt i també hi influiran les condicions meteorològiques. Un cop allà i segons com ens trobem ja plantejarem la competició, depèn de molts factors.
S'ha preocupat per conèixer les característiques del circuit de Rio o no hauria de tenir cap incidència sobre el desenvolupament de la prova?
No em preocupa perquè serà igual per a totes.
Un dels temes recurrents respecte als Jocs de Rio és el virus del Zica. Li preocupa?
Des del CAR ens han informat i lògicament ens preocupa perquè la salut és el nostre gran tresor. Seguirem les mesures que ens indiquen, però un virus tampoc et pot treure el somni d'arribar a uns Jocs. Tampoc em treu la son.
L'exclusió de les atletes de la federació russa ha incidit de manera determinant en l'especialitat de marxa. De fet, ja no van competir en el mundial de Pequín. Com ho ha viscut personalment?
Quan estava a la línia de sortida amb elles tenia certa impotència perquè veus que estaven a un altre nivell. Al final, s'està fent justícia i espero que puguem arribar a tenir un esport totalment net.
En el rànquing mundial, les xineses han pres el relleu de les marxadores russes. Veu Liu Hong o alguna de les seves companyes com les grans favorites al títol a l'or olímpic?
Sens dubte, Hong és la gran candidata al títol. Tècnicament, marxa molt bé i quant a marques ja s'està veient. L'any passat va fer el rècord del món i també va guanyar el mundial de Pequín; té moltes possibilitats de repetir victòria.
Encara té 26 anys. Pensa que els Jocs de Tòquio 2020, en què en tindrà 30, poden ser els de la seva plenitud?
M'agradaria ser-hi i arribar al màxim nivell, però ara mateix estic molt concentrada en Rio, en els meus primers Jocs, i no sé què pot passar d'aquí a quatre anys. Per edat, en les proves de llarga distància, com la marató o la marxa, molts dels grans especialistes tenen més de 30 anys. De fet, la meva companya d'entrenament, la Beatriz Pascual, té vuit anys més que jo.
Beatriz Pascual, vostè i què dir de Jesús Ángel García Bragado, són valors molt fiables de la marxa catalana. Però l'especialitat ha perdut pistonada dins l'atletisme català. No s'albira gaire relleu després de vosaltres.
És que abans, històricament, hi havia molt de nivell. Potser hi hagut un parèntesi d'uns anys, però ara hi ha en Valentí Massana com a responsable de la marxa catalana i està fent molt bona feina perquè la promoció tiri endavant i hi hagi un relleu positiu. Ell té molta experiència i, tot i que el futur no pugui ser immediat, jo tinc esperances perquè surtin bones generacions.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Notícies
Dilluns,9 setembre 2024