Dinou rivals, quatre o cinc combats
No serà fins a l'última setmana dels Jocs, el divendres dia 19, que Taimuraz Friev entrarà en competició. Pendents de saber si es permet competir el lluitador rus Aniuar Geduev, amb 20 participants classificats per al torneig olímpic, caldrà fer una ronda preliminar de quatre combats per establir el quadre final de 16 participants. Per definir-los, l'atzar hi juga un paper cabdal.
Així, quan els lluitadors es pesen se'ls dóna un número i segons aquest s'estableix un ordre que defineix les dues meitats del quadre i que fa que els vuit lluitadors amb els coeficients que van del 12 al 20 hagin de disputar un combat d'on sortiran els quatre homes que determinen els vuitens. A partir d'aquí, eliminatòries de vuitens, quarts, semifinals i final. És a dir, es pot ser campió olímpic disputant quatre combats o, en cas que s'hagi hagut de fer un combat preliminar, disputant-ne cinc. Més enllà del manifest component de fortuna del torneig –per exemple, poden quedar aparellats en la mateixa part del quadre l'or, la plata i els dos bronzes de l'últim mundial–, Friev té molt clara l'aproximació a la cita: “No hi ha pitjors ni millors rivals. Has de mentalitzar-te davant de cada un: el primer combat d'un campionat val tant com el combat final. Pensaré en el primer lluitador i em prepararé per derrotar-lo, després faré el mateix amb el següent rival, i així fins al final. Preocupar-te per quin contrincant trobaràs si guanyes el combat que tens és el pitjor que pots fer. No arribaràs gaire lluny, així.”