Si els Jocs Olímpics són el gran aparador per a molts esports minoritaris –sobretot la natació i l'atletisme– els Jocs Paralímpics són pràcticament l'única finestra que tenen esportistes amb una capacitat de superació sobrehumana per veure reconegut públicament no només els seus èxits, sinó també el seu esforç. Les dues grans joies de la natació catalana paralímpica que aspiren a tornar de la gran cita de Rio (7-18 de setembre) amb un grapat de medalles són Sarai Gascón (1992, CN Terrassa) i Núria Marquès (1999, CN Sant Feliu). La primera, que va néixer sense una part del braç esquerre, ja es va estrenar amb només quinze anys en els Jocs de Pequín amb una medalla de plata i seria l'equivalent a Mireia Belmonte, una campiona consolidada que ho ha guanyat pràcticament tot i que arribarà a Rio com una de les grans figures de la categoria. Marquès, per la seva banda, va perdre el peu esquerre quan tenia nou anys, però això no li ha impedit tocar el cim esportiu. L'any passat, en el mundial de Glasgow, amb només setze anys, va deixar la seva empremta guanyant quatre medalles.

La vida de Gascón i Marquès no és diferent a la que fan Mireia Belmonte i Jessica Vall. S'aixequen abans de les sis del matí per anar a entrenar-se, després estudien i a la tarda tornen a la piscina. Així, cada dia i en silenci, sovint només pel propi esperit de superació o pel reconeixement del seu entorn més proper, dels companys de club o dels amics que van fent en les diverses competicions. Gascón va començar a nedar amb tres anys i als nou ja ho feia al costat dels nedadors del club sense discapacitat. “Això –explicaria posteriorment– va fer que em superés, que agafés confiança i mai no em veiés inferior a ningú, ni tan sols per tenir un braç menys.” Després de la medalla de Pequín es va presentar a Londres com una de les grans figures de l'equip espanyol. Va ser plata en els 100 m papallona i bronze en els 100 m lliure, però no va quedar contenta. Havia quedat quarta en la seva prova preferida, els 50 m lliure. Dos anys després, amb tot, batia el rècord del món en aquesta prova, el seu principal objectiu a Rio. Ho explicava fa uns dies en un vídeo publicat pel Comitè Paralímpic Espanyol: “M'estic entrenant molt fort, i això farà que millori les marques. L'objectiu és pujar el podi, tot i que el somni continua sent la medalla d'or.”

Gascón arribarà a Rio després de completar un campionat d'Europa excepcional amb cinc ors i tres rècords d'Espanya i Europa. La seva popularitat li ha permès ser la imatge dels esportistes en un sorteig de l'ONCE dedicat als Paralímpics de Rio que es farà el 16 de setembre.