No. Guanyar és la motivació i el premi. Quan les coses van bé és més fàcil treballar i evolucionar. Sempre hi ha ganes. Una part d'aquests èxits ve d'uns altres èxits.

El trial és un esport minoritari, com tants n'hi ha. Però en els últims anys sí que s'ha valorat. No serà mai el mateix que la F-1 o Moto GP però estic content amb la reacció dels mitjans, també gràcies a una bona feina que hem fet a casa. M'ha donat a conèixer una mica més.

Sí, estem mal acostumats a guanyar moltes coses. A vegades va bé tocar fons una mica per tornar a veure la realitat de les coses. Passa també en el futbol. Però aquest és un país de molts èxits i o estàs a dalt o les coses no es valoren.

Sempre queden coses a fer, exhibicions, el campionat d'Espanya... Però amb més calma. També és quan pots fer evolucionar la moto, fer la base de la moto de l'any següent. Però el dia a dia és més tranquil, pots disfrutar-ho perquè la temporada comença al gener, molt d'hora, i fins al setembre es fa llarga i dura.

Si no hi ha una moto completament nova que canviï de part ciclística, de motor, de mides i de pes, i no serà el cas, no hi ha una feina increïble. Però en el trial hi ha una obsessió, sigui en motos de quatre temps o de dos temps, i és l'embragatge. És el tot. És un element molt evolucionat però encara s'hi pot treballar molt més. És una obsessió per a tots els pilots. Qui té un bon embragatge té una bona moto i lluitem per això. L'utilitzem constantment i necessitem que s'adapti a la nostra manera de pilotar. Necessitem que dispari molt, per pujar grans parets, però alhora que el puguem controlar. Aquest compromís és tan complicat, tan difícil de trobar, que sempre l'estàs buscant.

Crec que sí. No he pogut provar la dels meus rivals. Han millorat i algunes pinten molt bé, evolucionen. La nostra moto és molt regular i molt fiable i per mi és la millor.

No t'ho sabria dir, perquè Gas Gas també és una moto molt bona, molt competitiva.

Seria bonic poder atrapar Dougie i superar-lo. 100 victòries seria increïble. A més, hi havia hagut temporades amb poques curses i aquestes últimes n'hem tingut moltes, 18 l'any 2015 i 15 aquest any. Amb 14 i 12 victòries, he fet un pas de gegant. L'any 2017 el mundial canviarà d'organitzador i sembla que anirem a menys curses perquè sembla que hi haurà menys proves dobles. Tornarà a costar fer créixer les victòries.

Al non stop m'hi he adaptat sobretot perquè fem stop. El primer any em va costar molt entrar-hi i els comissaris eren més estrictes, deixaven parar menys. Ara s'ha relaxat i deixen parar. Per mi no és gens positiu però és evident que m'ajuda. Ens deixen parar i als que tenim més nom ens deixen parar més. Al final ens estan ajudant més i alhora perjudiquen els joves, que és a qui en teoria es volia beneficiar.

Ho vam sotmetre a votació a Lourdes i va sortir més d'un 90 per cent que volia stop. Per tant [hi posa cara de resignació], faran non stop.

L'avantatge del trial és que és un esport individual i el repte el tens tu, cada dia, contra tu mateix. Quan digui prou serà quan vagi a entrenar-me i no pugui estar al nivell que estic ara. D'evolucionar, fa molts anys que evoluciono poc, però continuo estant allà. Quan vegi que deixo de poder fer alguna cosa, em plantejaré parar.

M'imagino que físicament estaré molt cuit perquè sóc un pilot molt agressiu i tant entrenant com competint sempre ho dono tot. Hi ha moltes coses que m'agraden, com ara l'enduro, però a part que m'agradi he de provar--ho i ser competitiu. Si ho sóc, ho intentaré.

He tingut coses petites, a l'esquena, en un genoll, però no han anat a més. He fet molta prevenció al gimnàs i aquesta rutina m'ha anat molt bé per recuperar-me de l'espatlla aquest any.