TONI BOU
VINT VEGADES CAMPIÓ DEL MÓN DE TRIAL
“Arribar a 100 victòries seria increïble”
Toni Bou assegura que continuar guanyant és alhora “la motivació i el premi”
“La Montesa és regular i fiable, per a mi és la millor moto”
M'agraden moltes disciplines, l'enduro per exemple. Però, a més d'agradar-me, per fer-ne hauria de ser competitiu
En general, estem mal acostumats a guanyar moltes coses. Va bé tocar fons una mica per tornar a veure la realitat de les coses
L'embragatge és l'obsessió per a tots els pilots. Qui té un bon embragatge té una bona moto, i treballem per això
Al ‘non stop‘ m'hi he adaptat sobretot perquè fem ‘stop'. El criteri s'ha relaxat i per als que tenim un nom, encara més
Encara no s'ha recuperat de la festassa de dissabte, del trial de diumenge i de la marató per redaccions i platós. És el que toca quan s'han guanyat vint títols mundials de trial, una dècada d'imbatibilitat tant a l'aire lliure com sota sostre. Toni Bou (Piera, 1986) repassa el seu any, la seva trajectòria i parla del que ha de venir.
Diumenge deia que té els exemples a casa: un jove que fa que s'exigeixi entrenant i un veterà que continua motivat. Per vostè, guanyar no deu ser encara una motivació secundària, no?
No. Guanyar és la motivació i el premi. Quan les coses van bé és més fàcil treballar i evolucionar. Sempre hi ha ganes. Una part d'aquests èxits ve d'uns altres èxits.
Vint títols i sembla que no ho valorem prou. Se sent tractat justament?
El trial és un esport minoritari, com tants n'hi ha. Però en els últims anys sí que s'ha valorat. No serà mai el mateix que la F-1 o Moto GP però estic content amb la reacció dels mitjans, també gràcies a una bona feina que hem fet a casa. M'ha donat a conèixer una mica més.
Però estem mal acostumats...
Sí, estem mal acostumats a guanyar moltes coses. A vegades va bé tocar fons una mica per tornar a veure la realitat de les coses. Passa també en el futbol. Però aquest és un país de molts èxits i o estàs a dalt o les coses no es valoren.
Se li farà llarga la tardor?
Sempre queden coses a fer, exhibicions, el campionat d'Espanya... Però amb més calma. També és quan pots fer evolucionar la moto, fer la base de la moto de l'any següent. Però el dia a dia és més tranquil, pots disfrutar-ho perquè la temporada comença al gener, molt d'hora, i fins al setembre es fa llarga i dura.
On es posa el focus de l'evolució mecànica?
Si no hi ha una moto completament nova que canviï de part ciclística, de motor, de mides i de pes, i no serà el cas, no hi ha una feina increïble. Però en el trial hi ha una obsessió, sigui en motos de quatre temps o de dos temps, i és l'embragatge. És el tot. És un element molt evolucionat però encara s'hi pot treballar molt més. És una obsessió per a tots els pilots. Qui té un bon embragatge té una bona moto i lluitem per això. L'utilitzem constantment i necessitem que s'adapti a la nostra manera de pilotar. Necessitem que dispari molt, per pujar grans parets, però alhora que el puguem controlar. Aquest compromís és tan complicat, tan difícil de trobar, que sempre l'estàs buscant.
Fins on pugui saber-ho, Montesa fa la millor moto de trial?
Crec que sí. No he pogut provar la dels meus rivals. Han millorat i algunes pinten molt bé, evolucionen. La nostra moto és molt regular i molt fiable i per mi és la millor.
TRS és qui està més a prop?
No t'ho sabria dir, perquè Gas Gas també és una moto molt bona, molt competitiva.
Suma 89 victòries. Les 99 de Dougie Lampkin estan a l'abast si fa un gran 2017. És una de les motivacions que li queden.
Seria bonic poder atrapar Dougie i superar-lo. 100 victòries seria increïble. A més, hi havia hagut temporades amb poques curses i aquestes últimes n'hem tingut moltes, 18 l'any 2015 i 15 aquest any. Amb 14 i 12 victòries, he fet un pas de gegant. L'any 2017 el mundial canviarà d'organitzador i sembla que anirem a menys curses perquè sembla que hi haurà menys proves dobles. Tornarà a costar fer créixer les victòries.
Dotze victòries de dotze. L'any 2011, onze de tretze i l'any 2007, quan encara es permetia aturar la moto, nou d'onze. Tampoc sembla que li vagi tan malament la regla ‘non stop'.
Al non stop m'hi he adaptat sobretot perquè fem stop. El primer any em va costar molt entrar-hi i els comissaris eren més estrictes, deixaven parar menys. Ara s'ha relaxat i deixen parar. Per mi no és gens positiu però és evident que m'ajuda. Ens deixen parar i als que tenim més nom ens deixen parar més. Al final ens estan ajudant més i alhora perjudiquen els joves, que és a qui en teoria es volia beneficiar.
I els pilots han fet algun plantejament en aquest sentit?
Ho vam sotmetre a votació a Lourdes i va sortir més d'un 90 per cent que volia stop. Per tant [hi posa cara de resignació], faran non stop.
Parlar del final de la seva carrera quan és el número 1 indiscutible deu ser impropi, però segur que hi ha pensat. On es veu quan el trial no li plantegi reptes?
L'avantatge del trial és que és un esport individual i el repte el tens tu, cada dia, contra tu mateix. Quan digui prou serà quan vagi a entrenar-me i no pugui estar al nivell que estic ara. D'evolucionar, fa molts anys que evoluciono poc, però continuo estant allà. Quan vegi que deixo de poder fer alguna cosa, em plantejaré parar.
Parar, per fer què?
M'imagino que físicament estaré molt cuit perquè sóc un pilot molt agressiu i tant entrenant com competint sempre ho dono tot. Hi ha moltes coses que m'agraden, com ara l'enduro, però a part que m'agradi he de provar--ho i ser competitiu. Si ho sóc, ho intentaré.
No li recordo grans problemes físics, fora de l'espatlla, que li ha fet la guitza aquest any.
He tingut coses petites, a l'esquena, en un genoll, però no han anat a més. He fet molta prevenció al gimnàs i aquesta rutina m'ha anat molt bé per recuperar-me de l'espatlla aquest any.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.