El Circuit de Barcelona-Catalunya fa 25 anys
De Montjuïc a Montmeló
L'endemà de l'últim gran premi de F-1 a la muntanya barcelonina es va començar a gestar el Circuit de Catalunya
Avui fa 25 anys que es va inaugurar
El primer gran premi vadeixar per al record una de les imatges icòniques de la F-1 dels anys noranta, el duel entre Mansell i Senna
Salvador Fàbregas acostumava a respirar alleujat després de cada cursa de F-1 a Montjuïc. Tanmateix, en acabar de forma traumàtica la del 1975 –en desprendre's l'aleró al rasant de l'estadi, el Lola de Rolf Stommelen es va endur la vida de quatre persones–, el president del RACC va acotar el cap. Era conscient que la Muntanya Màgica ja no tornaria a retrunyir amb els bòlids de la categoria reina, per bé que l'any següent encara s'hi va disputar el mundial de motociclisme –amb l'organització del Reial Moto Club de Catalunya– i d'alguna manera la Penya Motorista Barcelona va saber tirar endavant les 24 Hores fins al 1986, quan la mort de Mingo Parés –ara sí– va capbussar Montjuïc en un somni etern.
Paradoxalment, tres setmanes abans el Parlament de Catalunya havia endegat el procés que cinc anys més tard –avui en fa 25– culminaria amb la inauguració del Circuit de Catalunya (rebatejat fa tres anys com a Circuit de Barcelona-Catalunya). Montjuïc es mantenia silent, però les seves competicions van renéixer a la flamant instal·lació situada al Vallès Oriental. Fàbregas, però, no va viure prou per assaborir el dia en què la voluntat política va esperonar per fi la creació del Circuit.
L'entusiasme de Fangio
La reivindicació històrica havia revifat d'ençà del sinistre que el 1984 va truncar la carrera del pilot valencià de Derbi Ricardo Tormo, quan va xocar contra un cotxe mentre s'entrenava al polígon industrial de Martorelles, perquè no tenia un lloc adient per fer-ho. Val a dir, però, que el RACC havia començat a forjar el projecte l'endemà del comiat simbòlic de Montjuïc. Ja el 1976, els socis de l'entitat van participar en una derrama perquè el club adquirís uns terrenys a Caldes de Malavella. Els problemes administratius van deixar el pla en no res, i en aquella finca gironina ara s'hi alça el camp de golf PGA Catalunya Resort.
Va ser llavors, ja amb Sebastià Salvadó a la presidència del RACC, quan Jaume Nogué va albirar el Circuit de Catalunya enfilat dalt d'un turonet de la finca La Moreneta. Era un terreny rectangular de 130 hectàrees, als termes municipals de Montmeló (71%), Granollers (22%) i Parets del Vallès (7%). Fàbregas havia confiat l'encàrrec de dibuixar el Circuit a aquest enginyer barceloní. S'hi va lluir. Quan l'argentí Juan Manuel Fangio va visitar les obres a les darreries del 1990 –tot just dues setmanes després de la mort del seu vell col·lega Paco Godia, un dels impulsors a l'ombra del Circuit–, es va mostrar entusiasmat, i va manifestar la decidida intenció de ser-hi quan s'estrenés. Dit i fet. El 29 de setembre del 1991, al migdia, el cinc cops campió del món –amb gorra i ulleres d'aviador– va conduir el Mercedes W196 amb el qual 37 anys abans havia competit en el Gran Premi Penya Rhin, a Pedralbes. Dues hores després, la primera cursa de F-1 a Montmeló va deixar per al record una de les imatges icòniques de la competició dels anys noranta, el duel vibrant a la recta principal entre Nigel Mansell (Williams) i Ayrton Senna (McLaren).
El primer gran premi va tirar endavant a empentes i rodolons, però va establir les bases de la ferma organització actual del RACC. De bon començament, el club va voler que els controls i oficials del Circuit sortissin de l'afició catalana, i amb aquest fi es va fer una campanya de captació. L'exemple de Xavier Boné val per al munt de persones que cada cap de setmana fan possibles les curses, de forma voluntària. Empès per l'afició, aquest advocat tarragoní es va apuntar a la convocatòria i el 1991 va començar fent de control a la línia de boxs. Un decenni més tard havia ascendit fins a director de cursa de la F-1. S'havia fet un lloc, de bracet del Circuit de Catalunya i amb Montjuïc en el record.
Publicat a
Notícies
Dimarts,7 maig 2024