moto gp
GP de Sanmarino
El Dani dels grans moments
Moto GP. Pedrosa s'exhibeix en una cursa en què rebaixa tres cops el rècord del circuit de Misano gràcies a un ritme molt alt, i aconsegueix la seva primera victòria de la temporada
Dani Pedrosa va aigualir la festa a Valentino Rossi, que corria en el gran premi de casa seva, i va aconseguir la seva primera victòria de la temporada amb una exhibició impecable. El pilot de Castellar del Vallès havia fet només dos podis aquest curs, amb els dos tercers llocs a l'Argentina i Catalunya. Finalment, va poder aixecar el trofeu de vencedor i posar fi a una ratxa de tretze proves consecutives sense guanyar-ne cap, des de Malàisia 2015, i a una ratxa de cinc proves consecutives sense cap podi, la pitjor des de la seva arribada a la categoria reina del mundial.
Qüestió de ritme
Pedrosa havia pronunciat unes paraules després de la qualificació de dissabte, que ahir van agafar tot el seu sentit. “La clau és agafar el nostre ritme de cursa”, havia dit el vallesà. I la va ben encertar. Si Pedrosa va guanyar va ser perquè, quan va trobar el seu ritme, ja va ser imparable. Els seus principals rivals –Márquez, Lorenzo i Rossi– no van poder fer res més que saludar-lo i desitjar-li bon viatge quan el vallesà va escalfar pneumàtics i els va superar un rere l'altre. No van tenir ni li possibilitat de contraatacar. Pedrosa els va aniquilar.
Jorge Lorenzo va defensar la posició preferent en la primera volta, però en la segona el superava Valentino Rossi, desitjós de guanyar davant la seva afició. Maverick Viñales conservava el tercer lloc en les primeres voltes i Márquez queia al cinquè, superat per Andrea Dovizioso. Un cop en el lideratge, Rossi va començar a donar gas per obrir un forat respecte dels seus perseguidors. La segona volta la feia amb quatre dècimes menys que Lorenzo i la tercera, amb tres. Márquez li va endevinar les intencions i va passar a l'acció. En la tercera es cruspia Dovizioso i en la següent, Viñales. La diferència entre el pilot català i els seus dos rivals de Yamaha era de gairebé dos segons en la cinquena volta, però no estava disposat a donar la cursa per perduda, i en el setè i vuitè girs s'hi va acostar amb dues voltes ràpides (1:33.353 i 1:33.319). En aquell moment, Pedrosa ja havia escalat de la vuitena posició que ocupava a la graella de sortida a la quarta. Márquez s'acostava a tres dècimes de Lorenzo en l'onzena volta, però la seva remuntada va acabar aquí.
Pedrosa encara va trigar unes voltes a avançar el seu company d'equip. En l'onzè gir feia la volta ràpida i un nou rècord del circuit (1:33.203), que tornava a millorar en la tretzena volta (1:33.004) i en la quinzena (1:32.979). Dues voltes després avançava Lorenzo en el mateix punt en què també havia superat Márquez. Pedrosa ja tenia aleshores un ritme endimoniat, de vencedor. Atrapar Rossi i deixar-lo enrere era només qüestió de temps.
El fet es va produir en la volta 22, en què Pedrosa, amb una agressivitat poc vista en ell, va posar la moto a l'interior d'una traçada davant un inofensiu Rossi. Pedrosa tenia al davant sis voltes per assegurar-se la victòria –la 52a de la seva carrera– i, fidel al ritme que duia, encara va poder obrir una diferència respecte de Rossi que a la línia d'arribada era de gairebé tres segons.
Rere seu no hi va haver més canvis. Rossi i Lorenzo van acompanyar el català al podi, i Márquez va acabar quart i va veure com l'italià li retallava set punts més en la classificació, tot i que continua líder amb 43 punts d'avantatge. Viñales, finalment, va acabar cinquè.
Pel que fa a la resta de catalans, Aleix Espargaró va caure en l'onzena volta. Abans ho havia fet Tito Rabat, però va tornar a la pista després de passar pel box i va acabar últim. Pol Espargaró es va imposar al britànic Cal Crutchlow en la lluita per la vuitena posició.