En les últimes quatre curses, totes després de la tornada de vacances, Marc Márquez tot just ha pogut arreplegar un podi i Valentino Rossi ha acabat sempre davant seu.

En un altre mundial, en un campionat del passat recent en què les coses seguien la implacable lògica del sota, cavall i rei, Márquez ja tindria Rossi trepitjant-li la roda del darrere. Però la congruència que enguany domina les curses és la dels pneumàtics Pirelli i l'habilitat dels mecànics per equilibrar la moto a tals atzars en només tres dies. I en aquesta tessitura Márquez no guanya, però tampoc perd: en les esmentades quatre carreres només ha cedit 16 punts al pilot de Yamaha.

I no es queixa el de Cervera, perquè sap el pa que s'hi dóna, els diumenges. Però vol estroncar l'hemorràgia. I vol fer-ho al Motorland, una pista que si bé se li ha fet esquiva en els dos últims anys –dues caigudes i només un esquifit tretzè lloc després de reprendre la marxa el 2014– és una de les que més encaixa amb la seva manera d'entendre les coses a cavall de la moto. Márquez s'agafa aquí i també al fet que Rossi no ha sortit mai gaire ben parat del cap de setmana d'Alcanyís, amb únicament dues terceres posicions com a millors resultats. I per si amb això no en tingués prou, el 93 sap que Jorge Lorenzo aquí sempre hi ha anat bé –triomfs en els dos últims anys–, com també Dani Pedrosa, que, a més, arriba a la cita després del triomf a Misano –amb peus de plom (el vallesà no podrà utilitzar aquí el pneumàtic que tan bé li va anar en la cursa italiana), però reviscolat. I qui sap si fins i tot Maverick, sempre ràpid al traçat aragonès en categories petites, no s'afegirà també a la festa. I com més serem més riurem, pensa Márquez, ja amb només 125 punts en joc.