ALBERT ARENAS
“Si penses a disfrutar, al final tot acaba arribant”
El pilot gironí disputarà la temporada que ve el seu primer mundial sencer després de fitxar per l'equip Aspar, un dels més destacats de la graella
Va pujar per primer cop en una moto quan encara no tenia quatre anys
Competir a Moto 3 en un equip important com l'Aspar és el primer graó per arribar a Moto GP
Albert Arenas (Girona, 1996) serà la temporada que ve el tercer pilot de les comarques gironines en el mundial de motociclisme, junt amb els cosins Maverick i Isaac Viñales. El pilot gironí va debutar en el mundial el 2014 i també ha corregut algunes curses aquest any, però la temporada que ve disputarà el seu primer mundial sencer amb un equip solvent, l'Aspar.
La satisfacció per haver firmat el seu primer contracte per córrer el mundial sencer deu ser total...
És una cosa que qualsevol pilot persegueix des que és petit. El mundial és on corren els més grans, els millors del món, i és una cosa per a la qual he treballat tota la vida. Hi he pogut córrer ja aquest any, i això ja em dóna una mica d'experiència de cara a l'any que ve.
Li ha costat molt arribar a firmar aquest contracte?
És com tot en aquesta vida. No hi ha res fàcil, i menys en el món de l'esport. Aquí vivim en un lloc de referència mundial en les motos. Hi ha molts pilots, i en són molts que vénen de fora. Això ho fa més difícil. Has de destacar per sobre de la resta per poder arribar a l'elit, però també tenir sort, tenir un bon entorn i estar en el moment adequat en el lloc adequat. L'any passat vaig quedar campió del món júnior, però no vaig poder fer el salt. Vaig haver de repetir un any més en el mundial júnior.
No farà el salt amb un equip qualsevol, sinó amb el de Jorge Martínez Aspar. Això li dóna més garanties?
L'equip Aspar és un equip de referència en el mundial. Té una estructura en la categoria de Moto GP i ha guanyat molts mundials. És un orgull formar-ne part. Em motiva. Si he arribat a aquest equip és un bon senyal, vol dir que estem fent bé les coses.
Aquesta temporada ja ha corregut algunes curses. Se sent satisfet de com li han anat les coses?
I tant, tot el que sigui poder-hi ser, conèixer els circuits i competir contra els pilots del mundial ja és una satisfacció. I sempre intento donar el màxim, però és difícil arribar i fer-ho bé des del començament. Arribes a un equip nou, amb moto nova. Tot és diferent i cal un procés d'adaptació. He intentat que sigui al més ràpid possible, i estic donant al màxim amb l'equip. En algunes curses no he tingut gaire sort, però vam fer un setè lloc en els entrenaments de divendres a Motorland Aragó, vam estar dins del top 15 en els entrenaments oficials de la mateixa prova i en cursa he pogut lluitar per entrar en els punts. Això és positiu. S'ha d'anar traient el cap de mica en mica, i això et dóna motivació per a les següents curses.
Es veu progressant i escalant categories fins a Moto GP?
Aquesta és la meva intenció. Competir a Moto 3 en un equip important és el primer graó per arribar a Moto GP. Però intento no pensar en això, sinó en l'oportunitat que tinc, en el moment present i en l'any que ve en el mundial de Moto 3. Si penses a disfrutar i fer el que t'agrada al final tot acaba arribant.
Com va començar en les motos?
A l'hivern del 2000, amb tres anys, a punt de fer-ne quatre, vaig pujar per primer cop a una moto, una pocket bike. Em va agradar molt, i vaig demanar una moto pels Reis d'aquell any, però no me la van portar. L'any següent sí que me la van portar. Vaig començar primer entrenant-me en motocròs i després, amb sis anys, ja vaig començar a competir. Vaig anar escalant i em vaig passar a la velocitat. Primer en els campionats regionals i després d'Espanya...
Es recorda del primer cop que va pujar a una ‘pocket bike'?
Me'n recordo com si fos ahir. Va ser gràcies a un amic del meu pare que té un taller a Girona. Vam anar a l'aparcament d'un supermercat, feia molt fred. Vaig pujar-hi. Al principi m'aguantaven per darrere, però va haver-hi un moment que ja anava sol i vinga amunt i avall amb la moto. No volia parar, me'n recordo com si fos ahir. Tinc força memòria retentiva. També recordo la primera vegada que vaig anar en bici sense rodetes amb el meu pare. M'imaginava que érem Àlex Crivillé competint contra Mick Doohan.
Recorda els pilots d'aquella generació?
Si et sóc sincer, me'n recordo poc. Tinc algun record de l'època de 500 cc, de Valentino Rossi quan hi començava a competir. Són flaixos, però recordo aquelles coses que em van marcar.
Quins han estat els seus referents?
Tots els pilots de casa amb els quals he pogut entrenar-me i créixer. Jo els veia com sóc jo ara, que vaig pels circuits i veig els nens petits que comencen. Em fixava en els Espargaró, en Márquez... Rossi m'agrada molt. És una llegenda. I Casey Stoner, que ja no és a la graella.
Va coincidir amb Maverick Viñales?
Ell té un parell d'anys més que jo. Sempre competia en una categoria superior i quan jo hi arribava heretava la seva moto. He après molt, del Maverick. No hem arribat a competir mai junts, però espero que arribi aquest dia i que no trigui gaire.
Com veu el mundial que està fent?
Està fent unes curses increïbles. Va guanyar a la Gran Bretanya amb tota l'autoritat del món. Ja es veia a venir. Quan un pilot té talent i tot va bé, al final els resultats arriben. Ha treballat molt per aconseguir-ho. No hi ha secret. Era només qüestió de temps.
El veu campió del món?
Suposo que serà el seu objectiu amb Yamaha l'any que ve. Aviat està dit, però costa molt. En serà un candidat segur. Espero que sigui un mundial emocionant i que pugui lluitar pel títol.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Publicat a
Notícies
Dijous,21 novembre 2024