La veritat és que al principi no teníem previst córrer el Catalunya. Tres mesos abans, M-Sport es va posar en contacte amb mi per oferir-me córrer-hi amb un Ford Fiesta R2 oficial. M-Sport volia demostrar que el cotxe era prou competitiu enfront dels Peugeot. I jo, encantat, és clar.

Sí i no. És clar que passar d'un R5 a un R2 és un pas enrere. Però crec que és una bona opció que un equip oficial, com M-Sport –un pioner dins del mundial de ral·lis–, compti amb tu per alguna cosa. L'experiència de l'any passat amb l'R5 va ser molt bona, pel que fa a la velocitat i al fet de córrer com a pilot oficial de la marca de pneumàtics Hankook. En aquest sentit, és un petit pas enrere, però per mirar de fer-ne dos endavant.

En alguns trams d'asfalt les puc aprofitar, però a la terra sempre m'agrada fer notes noves. Ara bé, per mi les notes són iguals vagi amb un cotxe o amb un altre, perquè són descriptives. Crec que tinc unes notes molt detallades, molt exactes; amb molts adjectius i números, i alhora senzilles d'entendre i ràpides de llegir.

Vam anar a última hora, sense fer les coses gaire bé, amb un cotxe vell. Vam fer un podi i un quart lloc, però després vam tenir un parell de problemes i ens vam despenjar, perquè aquest campionat només val si guanyes. Ser segon no serveix de res. No valia la pena gastar uns diners que ens poden fer falta l'any següent.

No m'agrada comparar. Té molt mèrit que hagi guanyat la copa. I té la sort d'estar envoltat de gent que l'ajuda, com Carlos Sainz i Peugeot Espanya, igual que Pepe López [vencedor de la Copa Peugeot 2016]. Això nosaltres no ho tenim. El que hem d'intentar és buscar-nos la vida, com tothom, i trobar algun suport. Sense suport és impossible ser al mundial o fer una copa com cal. Llogar un cotxe o tenir un R2 propi ho podem fer, però les metes i els objectius no poden ser els mateixos.

Estic buscant ajuda i maneres de tirar endavant, però és un món que rep molt poca publicitat i trobar patrocinadors és complicat.

El problema és mantenir-se prou temps dins d'aquest món i en aquesta línia. En els ral·lis necessites molta experiència, molt nivell de conducció, el cap fred, madurar molt en alguns aspectes. És un esport difícil per a la gent jove, per diners i per l'experiència que cal tenir. No és conduir i prou.

No tinc paraules per descriure el que fa. És molt més ràpid ell ara que jo quan vaig començar. És clar que ha tingut ajuda a casa, per part del meu pare [l'expilot Pere Solans] i meva. Intento transmetre-li tot el que sé, de conducció, notes... Tots els detalls per anar de pressa i com fer les coses. És un noi que t'escolta i fa tot el que li dius. No sé si a la seva edat hauria estat capaç de fer-ho. Això demostra que anant a les carreres i des de fora també se n'aprèn. L'experiència i el coneixement sempre sumen.

De vegades fa algun comentari que em fa pensar i donar-li la raó. Té un ull molt crític des de dins del cotxe. Treballa, hi dóna voltes i té unes ganes boges de córrer. Té 18 anys, està començant, però ho porta a la sang.