moto gp
GP del País Valencià
Autohomenatge
GP del País Valencià de motociclisme. Triomf de Jorge Lorenzo en l'última cursa amb Yamaha, a fons des del primer revolt i en solitari, rememorant vells temps. Márquez és segon
Fa temps, abans que Marc Márquez esbotzés la porta d'entrada a Moto GP, Jorge Lorenzo era qui delimitava les coordenades de pas en el cim del motociclisme mundial. El seu era un modus operandi personal i el pas de les curses, fins a assolir tres títols mundials, també el va revelar com a intransferible: arrencar des de la pole, fer-ho com el mateix dimoni i establint la volta ràpida en la cursa en alguna de les tres o quatre primeres voltes llançades. I no moure's d'allà, del primer lloc i d'aquells bons segons de marge que s'havia proporcionat. Va arribar el tro de Cervera i va desplaçar el centre de gravetat del campionat, Lorenzo va haver d'aprendre a guanyar cos a cos i les seves curses al ritme precís del metrònom van ser desterrades del mapa.
Fins ahir, l'últim diumenge del mallorquí amb Yamaha, un migdia assolellat a Xest en què Lorenzo es va autohomenatjar, rememorant en les últimes 30 voltes vestit de blau el record que guardaran els llibres del seu pas per la fàbrica d'Iwata.
A fons des de l'inici
Si no havia quedat prou clar el divendres i el dissabte en els entrenaments, en la volta de formació Lorenzo va deixar un missatge a la bústia de veu dels rivals, sortint esperitat i agafant un parell de revolts de distància respecte al grup. I quan el semàfor es va apagar, la seva determinació va quedar emfatitzada per l'espifiada de Márquez, sense tacte amb l'embragatge i caient de la segona a la vuitena posició en el pas pel primer revolt.
L'empenta de Lorenzo parlava per ella mateixa, mentre la cursa i els avançaments eren cosa de les Ducati, de Valentino Rossi, de Maverick Viñales i dels pilots del Repsol Honda, cercant la seva posició en la persecució. Entre ells, els marges creixien i decreixien en poca mesura, en contrast amb la diferència que dilatava el 99: un segon en la tercera volta, dos i mig en la sisena, quatre en la desena i ja més de cinc en la meitat del trajecte.
El pneumàtic dur
Oblidat Lorenzo en la superioritat, la rauxa del rugir se la repartien, complert un terç de cursa, Iannone, Rossi, Márquez i Maverick buscant un dels dos llocs d'honor restants. El de Ducati se sentia físicament dèbil, convalescent encara, però l'acceleració i la velocitat punta de la seva màquina el fermaven. Rossi li tocava el voraviu en els revolts i en les frenades, però no tenia prou moto per guardar la posició quan superava el seu conciutadà. Maverick palpava l'ànim adient per no perdre la traçada del podi, però el neumàtic del darrere, tou com tothom, no aguantava l'embranzida de la Suzuki. I després hi havia Márquez.
A diferència de tots ells, també de Lorenzo, el campió del món havia optat per muntar un compost dur al davant. Ho havia fet perquè, en la seva visualització de cursa, s'havia escrit un guió en què sortia darrere Lorenzo, el retenia en la primera meitat i en la segona, amb més prestacions davanteres per frenar l'últim i millor, atacava el triomf. Li va fallar el càlcul de la partida, al de Cervera, però no pas el del pneumàtic davanter. Quan faltaven dotze voltes, quan era segon en el grup, va passar comptes amb Iannone al revolt de Mick Doohan, i després de fer dos girs amb la Honda totalment entravessada, va treure la distància prudencial que li va permetre centrar-se només a pilotar a ritme; a pilotar com ho havia fet Lorenzo –1:31 baix en les primeres deu voltes llançades i 1:31 alt en les setze següents–, que llavors l'avantatjava de 5,3 segons.
Márquez va emprendre en els últims 40 km una cavalcada aparentment inofensiva però que aviat es va presentar com un regal inesperat; un present als aficionats, que veien com llimava més de mig segon per volta a Lorenzo i que tenia el primer lloc a menys de dos quan restava una volta i mitja: just l'interval que va mancar al d'Honda per prendre a Lorenzo el que ahir era seu. Per ell, per Yamaha, pels vells temps.
Honda, campió de constructors
Honda ha recuperat enguany el títol mundial de constructors, un campionat que l'any passat va perdre en favor de Yamaha i que guanyava de manera consecutiva des del 2011. Honda acumula 22 títols de constructors en la màxima categoria, 65 si es comptabilitzen totes les categories (Moto GP/500 cc, 350 cc, 250 cc, Moto3/125 cc i 50 cc). Els 369 punts aconseguits aquesta temporada –Yamaha n'ha obtingut 353– han vingut de nou primers llocs (cinc de Márquez, dos de Cal Crutchlow i un de Dani Pedrosa i Jack Miller), quatre segons (tres de Márquez i un de Crutchlow), dos tercers de Márquez, un quart de Pedrosa, un cinquè de Márquez i un vuitè de Miller. Per Honda, que ahir va renovar amb Dorna per cinc anys més, enguany era la 50a presència en el campionat de la categoria gran. Tant Crutchlow com Pedrosa van caure, ahir. “Ha estat una llàstima”, deia el vallesà, que tornava després de tres curses lesionat. “Entrant al segon revolt, sense empènyer, se m'ha mogut la moto del darrere i he perdut la roda del davant. No hi he pogut fer res.”