La segona edició de les TCR International Series, el nou campionat internacional de turismes per a equips privats, conclou aquest cap de setmana, amb dues curses al circuit urbà de Macau. Igual com l'any passat, Pepe Oriola (Barcelona, 1994) hi arriba amb possibilitats de coronar-se campió. No ho tindrà gens fàcil, però, perquè és el tercer de la general, amb 229 punts, rere el seu company de l'equip Lukoil Seat, James Nash (262), i Stefano Comini (Leopard VW, 245), i al davant del company del suís, Jean-Karl Vernay (223), amb un màxim de 55 punts en joc.
Com arriba a Macau? Pensant a lluitar pel títol o només a guanyar les curses?
Tenint en compte que és Macau i que pot passar de tot, si tenim opcions, anirem a guanyar, tot i que és difícil. Encara que 30 punts de desavantatge són molts, tenim alguns punts a favor. Per exemple, a Macau no hi ha graella invertida i James [Nash], el meu rival, té 30 quilos de llast. Per tant, si fem una bona qualificació, surto primer i guanyo la primera cursa, en la segona [la graella es formarà segons el resultat de la primera] tornaré a sortir primer, i James tindrà tota la pressió. Mai se sap, no tinc gaires esperances però arribo amb moltes ganes de lluitar.
No hi ha ordres d'equip, doncs?
No, no hi ha res.
Va començar l'any amb un doblet sensacional a Bahrain, i fa dos mesos i mig va recuperar el lideratge de la general, però després la situació es va torçar.
He tingut bastants incidents en les segones curses. No he sabut gestionar bé les curses amb la graella invertida i no hem tingut sort, perquè les topades que he tingut han estat de mala sort. A més, a Malàisia vam tenir un malentès amb l'equip: no em van dir que Comini havia de fer un boxs a través i em vaig haver d'arriscar més del compte. A més, a Salzburg anava primer i se'm va parar el cotxe. Allò em va costar 40 punts.
És el pilot amb més victòries, quatre, per dues de Nash i de Comini. És prou satisfacció, això?
Sí. Sens dubte, ha estat la meva millor temporada. He demostrat que he estat el més ràpid, el més sòlid en les qualificacions; sóc el pilot que ha sumat més punts en les qualificacions [la posició preferent val cinc punts]. He demostrat que a una volta sóc molt ràpid, i també en les primeres curses. Ens han fallat les segones curses, crec que per mala sort.
És el seu sisè any a Macau, però sembla que les TCR Series ja no hi tornaran.
En el fons, estic content que sigui així. M'encanta Macau, però no m'agrada jugar-me el títol allà. Jugar-te la feina de tot un any en una cursa com Macau és una mica injust. Preferiria que la cursa de turismes fos com la F-3, una cursa a banda, per divertir-te i demostrar el que vals, però no per jugar-te la feina de tot l'any.
On rau la màgia de Macau?
Qualsevol mínima errada suposa anar contra el mur. O pots estar despenjat i acabar guanyant. És la cursa amb més salsa del món. I el traçat és molt maco. Com a pilot, les enllaçades ràpides de la part de dalt són una passada. És una mica perillós, però a tots ens agrada. A més, un patrocinador meu, Cali Group, és d'allà, i m'hi trobo com a casa.
Continua sent prou competitiu el Seat León Cup Racer en les TCR Series?
És un dels millors cotxes de la graella. L'Honda potser és una mica més ràpid, però no és tan fiable com el Seat. De moment, encara tenim el millor cotxe.
És aquí, en les TCR, el futur de la seva carrera? Amb aquest cotxe i aquest equip?
Sí. Vull quedar-m'hi molt de temps. Ara bé, encara no tinc tancada la continuïtat amb Seat i l'equip Lukoil. Fins a Macau no en sabré res.