motociclisme
dakar
L'equip dels catalans
Motor. Gerard Farrés i Ivan Cervantes seran els capdavanters d'Himoinsa, formació destacada entre les privades que corren el Dakar amb KTM i en què també hi són Dani Oliveras i Rosa Romero
No és l'equip oficial KTM –on milita Laia Sanz–, però sí un dels més significatius que utilitza les motos austríaques. I, retirats Marc Coma –director del Dakar– i Jordi Viladoms –justament el director esportiu de KTM Factory– l'equip murcià Himoinsa aplega –amb permís de Laia Sanz, Joan Pedrero i Armand Monleón– la majoria de pilots catalans amb possibilitats de fer-ho bé en el Dakar 2017. Són quatre, encapçalats pel manresà Gerard Farrés (vuitè i millor català en l'edició del 2016) i el cambrilenc Ivan Cervantes, que, després de l'experiència positiva del debut (16è), es prepara per fer un salt endavant. Al capdavall, tampoc no va estar tan lluny dels deu primers, i aquest any ha deixat de banda l'enduro –ha assolit cinc títols mundials en diferents categories– per centrar-se en els raids.
La formació la completen Dani Oliveras i Rosa Romero per part catalana. Oliveras, que s'està recuperant d'una fractura al peroné que es va fer en una cursa d'enduro extrem, tindrà via lliure per fer la seva cursa i treure el cap en posicions de notorietat, cosa que l'any passat, fent de motxiller de Rosa Romero, no va ser possible. En el seu sisè Dakar, aquest any el guardaespatlles de la pilot osonenca serà l'últim fitxatge de l'equip, el veterà murcià Antonio Ramos. El sisè home és el madrileny Antonio Gimeno, 24è l'any passat.
A l'última
Gerard Farrés i Ivan Cervantes disposaran de motos amb les especificacions de suspensió iguals que les de l'equip de fàbrica, mentre que la resta anirà amb una evolució anterior. Pel que fa al motor, també són molt competitives, de manera que la diferència entre Farrés i Cervantes amb les motos de l'equip oficial vindrà de les capacitats pròpies dels pilots i de l'equip, que, tot i tenir sis motos en cursa, no deixa de tenir els mitjans d'una formació privada.
KTM ha guanyat les últimes quinze edicions del Dakar i ha continuat fidel a fer una moto amb la màxima simplicitat possible i la mínima electrònica necessària, a la recerca de la fiabilitat i en contraposició a la sofisticació d'Honda.