No és cap secret que el refe­rent de Lewis Hamil­ton en la fórmula 1 és Ayr­ton Senna. L'any pas­sat el pilot anglès es va con­ver­tir en tri­campió del món, igua­lant els tres títols del lle­gen­dari pilot bra­si­ler, i no es va estar de refer­mar l'emo­ti­vi­tat de la fita. Para­do­xal­ment, la der­rota encai­xada per Lewis aquest any li ha por­tat amb safata la pos­si­bi­li­tat d'emu­lar el seu ídol en un altre aspecte del seu pal­marès. Cir­cums­tan­cial, pot­ser, però de ben segur valuós en el cor del pilot de Mer­ce­des. No deba­des, diu­menge Hamil­ton va ser el pri­mer vigent campió que per­dia la corona a mans del seu com­pany d'equip (Nico Ros­berg) d'ençà que Alain Prost va doble­gar Senna el 1989, quan tots dos com­par­tien el box de McLa­ren-Honda en l'apo­geu de la seva riva­li­tat. L'any següent, el bra­si­ler va recu­pe­rar el número 1 en un con­tro­ver­tit enfron­ta­ment final a Suzuka –ras i curt, Senna va tor­pe­di­nar Prost en el pri­mer revolt per resol­dre el cam­pi­o­nat a favor seu–, per bé que ales­ho­res el francès ja no era com­pany seu, sinó que havia fugit a Fer­rari. Heus ací, doncs, el gran repte de Lewis Hamil­ton. Fer com Senna i posar les coses al seu lloc recon­que­rint el títol mun­dial de seguida. Si reïx, s'haurà ben gua­nyat un seient dau­rat al cos­tat d'Ayr­ton en l'Olimp de la cate­go­ria reina, si és que encara no l'hi té.