ISIDRE ESTEVE
PILOT DE RAIDS
“Aquí comença una nova etapa en la meva carrera”
Vuit anys després del seu primer Dakar amb cotxe, Isidre Esteve per fi hi torna, empès per la passió pel repte i la il·lusió
El pilot lleidatà ha trobat el company ideal en la persona de Txema Villalobos: “Junts, creixerem”
“Necessito un coixí...”
El retorn d'Isidre Esteve (Oliana, 15-05-1972) al Dakar es va començar a forjar el 2011, quan va conèixer Josep M. Lloreda. El patró de KH-7 es va comprometre a fer realitat un coixí “intel·ligent”, que afavorís la irrigació sanguínia en el teixit pressionat estant tanta estona assegut i evités la formació de nafres. El projecte va més enllà d'Esteve i del Dakar, i a partir del juny l'empresa de Figueres OKM comercialitzarà el coixí de KH-7 en quatre versions per al públic en general
Dorms poc, menges a deshora, pateixes... Però la satisfacció és tan gran... Què hi ha, de bo, al món, que no costi un esforç?
El 2009 Isidre Esteve va córrer amb cotxe el primer Dakar sud-americà, quan encara no feia dos anys que un accident en una cursa de motos tot terreny li havia provocat una lesió medul·lar. No hi ha pogut tornar fins ara, vuit anys després, amb un Mitsubishi Pajero de la categoria T1-S (prototips derivats de sèrie). El camí ha estat llarg, però l'esforç paga la pena.
Aquesta participació en el Dakar és un punt d'arribada o el començament d'una nova etapa en la seva carrera esportiva?
És això últim. Hem pres aquesta decisió quan hem cregut que ho teníem tot al màxim de ben preparat possible, conscients de com d'important era aquest moment. Per això hem tardat vuit anys. Si vaig al Dakar i acabo, i acabo amb un estat de salut mitjanament bo, sé que encara tinc un llarg recorregut i que començo una nova etapa en la meva carrera esportiva.
Veient com s'ha hagut de preparar ara, creu que voler fer-ho ja el 2009 va ser una bogeria?
Pel que fa a les decisions passades, no m'agrada plantejar-me si vaig fer ben fet o no. Aquella va ser la decisió que vaig prendre llavors. De tots els pitjors moments en surten coses bones. D'aquella decisió va créixer el coixí intel·ligent i va créixer la Fundació Isidre Esteve. Si només ens fixem en el resultat esportiu i en el que va significar [de patiment físic], hauríem de dir que va ser una decisió precipitada, però d'allò n'han sorgit coses bones.
Així doncs, què suposa per a vostè en l'àmbit personal ser a la sortida d'aquest Dakar?
És una satisfacció enorme. Al final, la major part de la meva vida ha girat a l'entorn de les curses, de la competició. La meva etapa esportiva en el Dakar ha marcat una època important en la meva vida. I ara sento que n'estic començant una altra.
Què l'empeny? L'afany de superació, la passió per competir o la màgia dels grans raids?
És una barreja de tot plegat. Si no hi ha passió pel repte, no hi ha il·lusió, no hi ha les ganes de voler compartir-ho amb més gent, un projecte així és impossible. Això no ho fa un tot sol. És tot aquest conjunt de coses que t'ha d'apassionar. El Dakar és un repte en què la major part del temps no ho passes bé. Dorms poc, menges malament i a deshora, acabes fet un desastre, pateixes... Però la satisfacció en acabar és tan gran... Què hi ha, de bo, al món, que no costi un esforç?
En tota aquesta aventura, com d'important és la figura del Txema [Villalobos, el seu copilot, nascut a Calonge, Baix Empordà]?
Molt, per diferents aspectes. Primer, perquè és el meu company dins de la cabina del cotxe i hi ha d'haver una bona relació personal, i hi és. Segon, perquè té una feina, que és fer de copilot, i li toca trobar tots els bons camins en aquest Dakar. Tercer, perquè quan passi alguna cosa en el cotxe, jo no en baixo. Si cal canviar una roda, la canvia ell sol; un problema mecànic, el soluciona ell. Imagina't si en té, d'importància.
Com es van conèixer? Perquè el primer Dakar en cotxe no el va fer amb ell.
No, però el vaig conèixer allà, perquè l'any 2009 ell era el mecànic de Tot Curses que va fer el meu cotxe, un SsangYong, i va venir al Dakar com a mecànic. Quan el vaig veure treballar i vaig veure com era, vaig dir: “Aquesta persona és la que vull al meu costat si algun dia torno al Dakar.” D'aprendre a navegar se n'aprèn, però el seu coneixement de la mecànica, la sensibilitat que té per al cotxe, això és una cosa que es té o no es té. Junts, creixerem.
Com a comentarista tècnic de TV3, ha estudiat a fons el recorregut dels últims Dakar. Què en pensa, del que li toca córrer?
Que serà diferent. Preveig un Dakar complicat, difícil. Per tots els canvis de temperatura i d'altura que hi haurà. I per les limitacions en el GPS... No sé si l'organització té un pla B, perquè no sé si tothom serà capaç de trobar tots els punts de pas. No és gens fàcil navegar fora de pistes sense cometre errades.
Joan Font debutarà en aquest Dakar amb un bugui semblant al que vostè va pilotar en el campionat estatal. Creu que aquest tipus de vehicles és una bona via per iniciar-se en els ral·lis tot terreny?
És una via més econòmica i, per tant, accessible. És bo que l'organització del Dakar hagi fet una categoria nova per a aquest tipus de vehicles. Però jo els veig més per a curses més curtes. Tots els vehicles tenen avaries, però aquests són més delicats.
Tornarà a pilotar-ne un?
No, el bugui és un pas que ja he deixat enrere. Jo ara el que vull és pilotar cotxes.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Notícies
Divendres,19 abril 2024