L'experiència del campió

En un campionat que no li pertocava, Márquez va guanyar l'any passat el tercer mundial de Moto GP en quatre anys. No era seu pel comportament de l'Honda, particularment en la primera meitat de l'any. Però en un certamen amb la graella desguarnida pels canvis que hi va haver en el reglament, el cerverí va aprendre que també es pot ser campió sense guanyar cada diumenge. I doncs, si sense la millor moto va tocar llorer, qui impedirà que ho faci ara que l'Honda està compensada? Fa dues setmanes, Márquez va deixar Losail després d'haver caigut cinc vegades i no haver pogut fer cap simulacre de cursa. I va marxar somrient.

Maverick Viñales també va abandonar per uns dies el desert qatarià fent bona cara. Molt bona, a judici dels qui l'envolten. El pas de Suzuki a Yamaha no ha estat gens traumàtic, i si bé la nova moto té més caràcter, l'empordanès se l'ha posat a la butxaca en un tancar i obrir d'ulls. Mack ha nascut per ser campió del món i entre els que tenen material per ser-ho és el més jove, l'últim d'arribar. I cada dia que hi ha pista vol ser el més ràpid. Hi ha reserves: els fluixos finals de cursa que feia a Suzuki, eren per ell o per la moto? I, com accentuava Dani Pedrosa, com portarà la pressió d'estar “obligat a guanyar”?

Pedrosa, Rossi i Lorenzo

Lluny del soroll, el company d'equip de Márquez ha interpretat una pretemporada magnífica, afinant el cronòmetre tant a Phillip Island com a Losail, circuits que no són del seu gust. Això vol dir que el motor d'Honda és més dòcil i que no presenta el dèficit que patia en les marxes curtes. La moto no el penalitza i tampoc els pneumàtics, i Pedrosa ha de ser un factor en el mundial. Sense el seu passat, sortiria tan favorit al títol com el que més.

En canvi, ni Valentino Rossi ni Jorge Lorenzo han passat un bon hivern. L'italià va acabar els testos oficials afirmant que necessitava “un miracle” per situar-se a l'altura de Márquez i Viñales. La Yamaha 2017 no és gaire diferent de la del 2016, però els petits canvis, en aquest cas, no li han provat. A Losail, un circuit on se sent a gust, Mack li treia quasi un segon per volta en el ritme. Rossi és home de diumenges, un animal de carreres, però ell i moto han de concordar en intencions. El Doctor cura, però no fa miracles.

Lorenzo viurà el campionat en un món paral·lel on només hi seran ell i la Ducati. Fins ara el mallorquí deixava anar la moto per delimitar els revolts, i amb la màquina italiana sap que ha de frenar més tard, més llarg. És una moto més rígida i exigent que la Yamaha des d'un punt de vista físic, i tot demana temps. La Ducati l'ha pilotat molta gent, també el més gran, però només l'ha fet guanyar Stoner. I d'això, en fa deu anys. El repte de Lorenzo és colossal. I fascinant.

Els altres desafiaments

Quant a la resta de catalans –amb set, la xifra més alta de pilots del país que mai abans han coincidit en la màxima categoria–, en la pretemporada Aleix Espargaró ha tingut un rendiment sorprenentment bo amb l'Aprilia, i la progressió del debutant Àlex Rins amb la Suzuki ha anat de menys a més i també s'esperen bons resultats en el seu aprenentatge. Per a Pol Espargaró, el 2017 ha de servir per evolucionar una moto, la KTM, que per primera vegada farà el campionat de Moto GP, mentre que Tito Rabat, en l'últim any de contracte i en el segon en la categoria, ha de demostrar que té un lloc entre els millors del món.