moto gp
gp d'argentina
Va a la seva
Segona victòria del campionat en dues curses per a Maverick Viñales, imposant-se amb solvència a Rossi i Crutchlow. Márquez cau en un excés de zel i també ho fa Pedrosa
Maverick Viñales i la Yamaha són com el guant de seda i la mà: la comoditat els uneix, el pilot empordanès campa pels circuits com vol i la seguretat que transmet no té rival. No s'altera pel que passa al seu voltant, és fred en el nerviosisme de les primeres voltes i pacient per esperar el seu moment. Així va vèncer a Losail i així va passejar-se ahir a Río Hondo. Dues de dues, cinquanta punts en el campionat i el campió del món, Marc Márquez, a trenta set. Oli en un llum.
Márquez va equivocar-se, ahir. Excessivament confiat, excessivament a fons des del primer revolt, va caure quan ja distanciava en més de dos segons Mack, tot just iniciant la quarta volta. Enfilant el segon revolt, en el canvi de direcció. Allà on va caure Dani Pedrosa deu voltes després, quan s'havia desenredat de Petrucci i Zarco i començava a trobar el seu pas per volta. No va fallar Valentino Rossi, de menys a més, falcant la segona posició en lluita amb Cal Crutchlow. Tot plegat, en una cursa que només van acabar setze pilots.
Autoritat màxima
Maverick encara no surt bé, però tampoc perd comba. Ahir, una arrencada amb cautela li va servir per situar-se cinquè en els instants inicials i passar tercer per meta al final de la volta inicial. Segon dos girs més tard, atent i ja havent fet el primer 1:39, iniciava la persecució de Márquez des de la confiança del que sap que té el ritme. Amb menys esforç del previst, Viñales va veure's al davant, sense elements que interferissin en el seu trajecte, en l'escenari ideal per fer el que ha estat fent tota la pretemporada: pilotar a compàs, dècima amunt dècima avall, calcant el temps per volta. Ell i la M1, còmode i segur. Mig segon, un segon, un segon i mig... Dos i anar fent, sense pausa. Inalterable i inabastable.
Amb Márquez fora i Cruchtlow i Rossi junts, la cursa cremava en la disputa per la quarta plaça. Pedrosa la volia perquè veia que se li escapava el podi, però Petrucci i la Ducati el frenaven. I Zarco, Bautista i Dovizioso l'atrapaven. No va ser fins a la catorzena volta que va situar-se primer del grup, ja a tres segons i mig de Rossi. La Honda es movia a dreta i a esquerra, si bé en la primera volta sense ningú al davant va poder fer el millor temps entre tots els pilots. Va obrir mig segon en un batre d'ulls, però en el mateix canvi de direcció on havia caigut Márquez, amb la Honda descontrolada, l'intent de remuntada va acabar. Tant ell com Márquez i Crutchlow eren els únics dels capdavanters que van calçar pneumàtic dur al davant. També Aleix Espargaró, que també va caure tres revolts després que Pedrosa.
Va aguantar-se Cructhlow, però no va poder defensar el segon lloc davant de Rossi. Com a Qatar, l'italià va ser un altre respecte als entrenaments. Mai va aspirar a la victòria –va arribar a estar a tres segons i mig de Mack en els compassos finals–, però va fermar la millor posició a la que podia aspirar. Competint com l'animal de carreres que és. El més gran.
UN A UN
Honda i Ducati de fàbrica fan figa
No va ser el millor dia per a les fàbriques d'Honda i Ducati, amb els quatre pilots a terra. Marc Márquez i Dani Pedrosa van haver d'abandonar quan anaven primer i quart respectivament, però pitjor era el dia de les motos italianes. Jorge Lorenzo, setzè a la graella, va caure tot just en el primer revolt en un toc amb Iannone, mentre que Andrea Dovizioso va tastar l'asfalt després que Aleix Espargaró perdés el control de la seva Aprilia i el tirés, a onze voltes del final, quan eren setè i vuitè respectivament. La millor Ducati va ser la de Bautista, quart a 6,5 segons.