Autoritat màxima

Maverick encara no surt bé, però tampoc perd comba. Ahir, una arrencada amb cautela li va servir per situar-se cinquè en els instants inicials i passar tercer per meta al final de la volta inicial. Segon dos girs més tard, atent i ja havent fet el primer 1:39, iniciava la persecució de Márquez des de la confiança del que sap que té el ritme. Amb menys esforç del previst, Viñales va veure's al davant, sense elements que interferissin en el seu trajecte, en l'escenari ideal per fer el que ha estat fent tota la pretemporada: pilotar a compàs, dècima amunt dècima avall, calcant el temps per volta. Ell i la M1, còmode i segur. Mig segon, un segon, un segon i mig... Dos i anar fent, sense pausa. Inalterable i inabastable.

Amb Márquez fora i Cruchtlow i Rossi junts, la cursa cremava en la disputa per la quarta plaça. Pedrosa la volia perquè veia que se li escapava el podi, però Petrucci i la Ducati el frenaven. I Zarco, Bautista i Dovizioso l'atrapaven. No va ser fins a la catorzena volta que va situar-se primer del grup, ja a tres segons i mig de Rossi. La Honda es movia a dreta i a esquerra, si bé en la primera volta sense ningú al davant va poder fer el millor temps entre tots els pilots. Va obrir mig segon en un batre d'ulls, però en el mateix canvi de direcció on havia caigut Márquez, amb la Honda descontrolada, l'intent de remuntada va acabar. Tant ell com Márquez i Crutchlow eren els únics dels capdavanters que van calçar pneumàtic dur al davant. També Aleix Espargaró, que també va caure tres revolts després que Pedrosa.

Va aguantar-se Cructhlow, però no va poder defensar el segon lloc davant de Rossi. Com a Qatar, l'italià va ser un altre respecte als entrenaments. Mai va aspirar a la victòria –va arribar a estar a tres segons i mig de Mack en els compassos finals–, però va fermar la millor posició a la que podia aspirar. Competint com l'animal de carreres que és. El més gran.