moto gp
gp de les amèriques
El primer punt d'inflexió
Moto GP. Austin, un circuit que només ha vist guanyar Marc Márquez i en el qual les Yamaha mai han alçat la veu, posa a prova la velocitat de pas de Maverick Viñales, el líder imbatut
Ras i curt: si diumenge cap a les deu del vespre Maverick Viñales ha guanyat la tercera cursa de l'any, el mundial 2017 definitivament només tindrà un únic favorit al títol. Ell.
El campionat de Moto GP planta la tenda aquest cap de setmana al circuit de les Amèriques d'Austin, un traçat que és al mundial de Moto GP des del 2013 i que només ha vist guanyar Marc Márquez. D'una manera inapel·lable, insultant en molts moments de les quatre edicions celebrades. Per acotar-ho: quatre victòries de quatre curses possibles amb un marge acumulat de XX.X segons, quatre posicions preferents i millor temps en 20 de les 24 sessions d'entrenaments comptant les lliures, les de qualificació i el warm up. Quatre triomfs i líder en 68 de les 84 voltes de carrera, repartint-se les altres 16 entre Dani Pedrosa (12) i Andrea Dovizioso (4).
El passat i el present
El COTA, un territori vedat a menys que es vagi a cavall d'una Honda i en el qual, llevat de les Ducati puntualment, ni les Yamaha han pogut alçar mai la veu –les quatre sessions d'entrenaments que no han acabat amb Márquez al davant ho han fet amb Pedrosa (2), Dovi (1) i Iannone (1)–. És cert que l'any passat Lorenzo va acabar segon i que tant ell com Rossi hi acrediten també un tercer lloc, aquí, però la realitat és que la M1 hi ha hagut de sortir sempre a veure-les venir –ara fa un any, fa de mal assegurar que Lorenzo hagués acabat segon si Pedrosa, involuntàriament i a causa de problemes amb el neumàtic, no hagués fet figa i s'hagués emportat Dovi en la caiguda. Ara bé, què pot valer tot aquest passat mesurat al costat del govern impassible mostrat per Maverick Viñales en les dues primeres curses del campionat?
El pilot empordanès és plenament conscient del tradicional tarannà de la Yamaha en un circuit que no s'acaba mai perfilat amb desnivells –impressionant el de 40 metres al final de la recta d'arribada–, amb moltes frenades anguloses que se solucionen parant i arrencant la moto i en les quals les mil·lèsimes es perden i es guanyen a cabassos, i que dibuixa la recta més llarga del mundial (1.200 metres). Però l'estat físic i el psicològic de Mack juguen ara mateix en una altra lliga, i Viñales recordava aquests dies que la seva primera victòria de Moto 2 va ser justament en aquest circuit i que l'any passat hi va assolir un quart lloc que era, fins a aquell moment, el seu millor resultat a Moto GP després d'una temporada i tres curses pilotant la Suzuki.
Cardús, a pista amb KTM (Moto 2)
Ricky Cardús, sense equip en el mundial però que havia disputat la primera cursa de Losail amb una Speed Up (25è), pilotarà aquest cap de setmana la KTM de Brad Binder, intervingut al braç per fixar-li una placa que hi tenia que havia patit un desplaçament. L'oportunitat de fer un bon resultat és prou factible per a Cardús, tota manera que el barceloní va ser un dels pilots provadors de la KTM de Moto 2 quan aquesta s'estava desenvolupant.