moto gp
gp de les amèriques
El ‘cowboy' de Cervera
Marc Márquez guanya per cinquè any seguit a Austin, imposant-se a Valentino Rossi i a Dani Pedrosa, i recupera el terreny perdut a l'Argentina. Maverick Viñales cau d'inici i això dona el lideratge del mundial al seu company d'equip
Enlloc com al pati de casa, enlloc com al circuit on no ha guanyat ningú més per recuperar les sensacions i el somriure.
Marc Márquez va tornar a assaborir ahir el triomf –és la cinquena victòria del cerverí en les cinc curses disputades al COTA– després d'haver fet figa en les dues primeres entregues del campionat. Apostant fort, sent l'únic dels pilots capdavanters que va sortir amb pneumàtic dur al davant, va seguir el ritme de Dani Pedrosa en la primera meitat de cursa i quan al seu company li va caure el rendiment de la goma davantera –el vallesà portava un compost mig– va superar-lo i va tirar milles a còpia de voltes ràpides. Confiat, segur, sentint que l'aposta era guanyadora en cada frenada.
Márquez va rehabilitar-se a Austin i Valentino Rossi va sortir de Texas com a nou líder del mundial. Conservador, seguint les Honda a una distància prudencial, va esperar el seu moment i a poc més de dues voltes pel final va passar comptes amb Pedrosa, lligant una segona posició que, combinada amb la caiguda de Maverick Viñales, li assegurava el lideratge del campionat abans d'arribar a Europa.
Conservar i atacar
Amb una temperatura de 38 graus a l'asfalt, res a veure amb els 27 de dissabte, l'elecció del pneumàtic s'entreveia crucial en un circuit molt sever amb el calçat de les motos. Ningú havia treballat amb el dur en distància llarga, i l'únic que va optar per escollir-lo fou Márquez. I li va sortir rodó. Li hauria anat igual de bé si Maverick Viñales no hagués caigut en el divuitè revolt de la segona volta? Qui ho sap.
Quan l'empordanès va sumar el seu primer zero de l'any era quart, rere Rossi. Al davant, Pedrosa, magnífic en la sortida, dibuixant-la per l'exterior, i que, primer des del revolt inicial, marcava el ritme de partida. Un ritme baix, a 2:05 alts, un fet que permetia que, per exemple, Johann Zarco tingués la roda de Rossi a tocar. Molt poderós en l'acceleració, especialment en la recta llarga, Pedrosa dominava i Márquez, encara sense poder fer treballar el pneumàtic davanter com volia, guardava la roba. Gestionava i no arriscava, esperava la seva avinentesa.
Va venir en la novena volta, ja amb el dipòsit a mig terme i amb la temperatura òptima al pneumàtic. Va encalçar Pedrosa amb facilitat i, en tot just quatre voltes, va trencar la cursa: +0,2 segons després de la primera sencera en què anava al davant, +0,4, +1 i +1,8 després de quatre girs. A 2:05 baixos i amb dues a 2:04.9, de volta ràpida. Coincidint amb el flaqueig de Pedrosa, aprofitat per Rossi per fermar el segon lloc.
El duel que haurà d'esperar
En el warm up del matí, en una pista amb només 22 graus de temperatura, Márquez i Viñales havien tornat a dominar de manera abassegadora, sent els dos únics pilots en baixar del 2:05. I no pas per poc: 2:04.070 el d'Honda i 2:04.239 el de Yamaha, el primer amb el pneumàtic mig al davant i el dur al darrere, pels dos mitjos que va calçar Maverick –i que van ser la seva elecció a la tarda. Quant al ritme, fou Márquez el més constant fent cinc de les set voltes completes a 2:04, per les tres de l'empordanès. Ells a 2:04 baixos i després la resta, encapçalats per Pedrosa a més d'1,2 segons i Rossi a més d'1,3.