Fórmula 1
GP d'Espanya-entrenamentas
De cap i de nou
Mercedes restableix la seva superioritat en relació amb Ferrari, amb uns entrenaments immaculats al Circuit de Barcelona-Catalunya
Alonso tanca la llista de temps després d'una nova trencadissa al motor Honda
Per primer cop d'ençà de la primera cita del curs, Mercedes va dominar ahir la jornada inicial d'entrenaments lliures d'un gran premi de F-1. Al Circuit de Barcelona-Catalunya, davant un públic força nombrós, Lewis Hamilton va encapçalar les dues sessions, igual que a Melbourne. I, per si no n'hi hagués prou, sempre amb el seu company, Valtteri Bottas, cobrint-li les espatlles. Els Ferrari de Kimi Räikkönen i Sebastian Vettel van quedar relegats a la segona línia virtual, i els Red Bull de Max Verstappen i Daniel Ricciardo, a la tercera.
El resultat té més transcendència del que correspondria a uns entrenaments lliures, perquè a Montmeló diversos cotxes muntaven la primera gran evolució. En concret, el W08 sorprenia –per no dir que espantava–, amb unes derives arrodonides sota el morro, uns nous deflectors laterals múltiples i un munt de petits detalls més; un conjunt que el cap de l'estrella, Toto Wolff, va definir com a “sofisticat”. En comparació, en el Ferrari la nova ala transversal de dos pisos al capó motor (de l'estil del McLaren) passava desapercebuda. Tanmateix, l'equip italià ha preferit anar portant peces noves a cada cursa per assegurar, sobretot, que enriquissin una base que ja és prou bona.
Red Bull també en va dir bé, de la gran feina que mostrava la zona dels deflectors laterals de l'RB13, i a Montmeló és més a prop dels dos tenors.
Pneumàtics massa durs
Val a dir, però, que el veredicte de la pista catalana es va veure condicionat pel rendiment dels pneumàtics. Al Circuit de Barcelona-Catalunya, Pirelli hi ha dut el dur, el mitjà i el tou –la combinació més dura possible–, i els pilots se'n veien de tots colors per posar a to el dur i el mitjà, malgrat la calor que feia. Així doncs, d'ara endavant el tou serà el compost favorit, tant per a l'entrenament cronometrat com per a la cursa. El vent tampoc hi ajudava, i va provocar diverses sortides de pista en la segona sessió, com ara la de Vettel en el quart revolt. Per acabar-ho d'adobar, l'alemany va perdre mitja hora al matí, quan va quedar a l'estacada per un problema que l'equip va situar en la roda posterior esquerra.
L'entrebanc de Ferrari va ser només una anècdota, si ho comparem amb la trencadissa de Fernando Alonso. L'asturià amb prou feines havia fet dos revolts després de sortir del box, al matí, quan el motor Honda va dir prou, es va clavar i va escopir el McLaren número 14 fora de la pista, en l'entrada del curvone. La imatge de l'oli vessant a raig pel forat obert en el bloc japonès il·lustrava la impotència de l'equip i el pilot.
