moto2
gp de frança
El quart lloc és un bon premi
Moto 2. Àlex Márquez no pot pujar al podi, perjudicat per una fractura al peu esquerre
Àlex Márquez va salvar amb nota una cap de setmana delicat, ja que va competir amb una fractura en el peu esquerre –el que acciona el canvi– i va poder salvar una quarta posició de mèrit que li permet pujar al tercer lloc del campionat. Va guanyar el seu company Franco Morbidelli (quarta victòria en cinc curses), a davant de Bagnaia (segon podi seguit per al debutant italià).
El català va estar mitja cursa en el grup de davant i va situar-se en lloc de podi quan el seu company Franco Morbidelli va tenir una topada amb Tom Luthi que va enviar el suís al quart lloc. La cursa es va repartir per parelles, amb Morbidelli i Francesco Bagnaia encadenant voltes diabòliques a 1:37.0, i fins i tot menys, i Márquez contenint Luthi –a un ritme dues dècimes menor que els capdavanters– fins a cinc voltes del final, quan Luthi va avançar el català. Tot i que tenia molt de marge amb Pasini, Márquez no es va deixar anar.
Xavi Vierge va obtenir un altre bon resultat, tot i que no va poder mantenir el 7è lloc que ocupava a mitja cursa. Al final el van passar Corsi i Nakagami. Isaac Viñales estava fent la millor cursa de l'any i tenia els punts a tocar (era 13è) quan en l'última volta se li va avariar la bomba de gasolina. La zona amb premi la van tancar Ricky Cardús (fins i tot va avançar el seu cap de files, Miguel Oliveira, amb problemes) i Àxel Pons, que havia sortit malament.
Arenas no concreta i Mir arrasa
Albert Arenas (Mahindra) va caure en la quarta volta de les 16 d'una cursa retallada per una bandera vermella (una vintena de pilots van caure en el revolt 5, en la segona volta, per restes d'oli a la pista) i no va poder confirmar les bones expectatives del cap de setmana. Brillant en la primera sortida, en la segona va perdre una posició. Tot i la inferioritat mecànica, es mantenia en el grup perseguidor de Fenati i Martín, i quan a caure era novè. Ni Fenati ni Martín van acabar (caiguda) i Joan Mir, que havia sortit fatal (13è), va anar escalant posicions fins al tercer lloc. La seva pressió va fer caure primer Fenati i després Martín, i va guanyar amb comoditat a davant d'Aron Canet i Fabio di Giannantonio. Negoci rodó de Mir, que arribava líder per 9 punts i en surt amb 34 d'avantatge.