Zarco lluita, Marc no pot

Una frenada és el que li va costar a Johann Zarco posar-se líder, per deliri dels seus seguidors francesos. Va intentar tibar –va apostar per dos pneumàtics tous– i l'1:33 baix de seguida va ser el ritme dels quatre primers, tres Yamaha (Zarco, Viñales i Rossi) i l'Honda de Márquez. Mentrestant, Pedrosa havia guanyat cinc posicions (del 13è al 8è) però Redding, Dovizioso i Crutchlow li anirien fent de tap. I Jorge Lorenzo podia fer 1:33, però alts, i feinada tenia.

Set voltes va durar la festa de Zarco. Però Viñales no es va poder escapar tot i portar la cursa a l'1:32 per volta. Per un moment va semblar que Márquez podria atacar Rossi, però la realitat era que el rival venia per darrere i era Pedrosa. A ritme de Yamaha li va retallar un segon i mig en set voltes i va provocar el segon error de la temporada del cerverí, una caiguda (la vuitena del curs, la tercera a Le Mans) en el ràpid revolt 5, en la volta 17), que li va costar un zero quan tenia 11 punts al sarró.

Dos errors en una volta

Però, per errades, les de Valentino Rossi. L'1:32 va acabar degradant les gomes de Zarco, que va ser presa de la segona Yamaha Factory (volta 22, a la xicana). En tres voltes més Viñales ja tenia el seu veterà company al clatell i no va poder evitar que el superés (volta 25). Hi havia la victòria i el lideratge del campionat en joc. Qui acabés a davant manaria. Amb la goma a les últimes Rossi encara va ser capaç de fer un 1:32.3 en la seva última volta dret. En l'última va marxar llarg en una esquerra i Mack el va superar. No en va tenir prou amb l'avís i, ambiciós com sempre, va fer un últim intent, tan forassenyat que va perdre la moto de darrere i de davant, amb gran alegria de Zarco i de Dani Pedrosa, que sí que van tenir seny.

Per guanyar, Viñales va necessitar que les dues últimes voltes fossin les més ràpides de la seva cursa, una prova de com n'és de cara cada victòria. Justament a Le Mans, l'escenari de la primera victòria (2011, en 125 cc) i del seu primer podi en Moto GP (2016).