Setze pilots separats de 0,8 segons és per llogar-hi cadires i si, per postres, passa en un traçat de més de 5.200 m, és festa major.

El mundial de Moto GP és el campionat de la velocitat, i el primer dia a Mugello ho va provar a bastament: tothom va ràpid, al temple de la Toscana. Ara bé, una cosa és ser el més veloç del comptat a una volta –com Cal Cruthlow, amb goma tova– i una altra és ser-ho una volta sí i la següent també. A ritme. “El Dani és dels millors en ritme i és un dels favorits”, deia Marc Márquez abans de berenar. Ho afirmava després de repassar l’FP2, feta en unes condicions de pista que són les que es preveuen demà: 27 graus en l’ambient i 54 en l’asfalt. Un escenari que va constatar, com va passar a Jerez fa quatre setmanes, que a temperatures elevades Dani Pedrosa i la seva màquina treballen molt bé: ahir, a ritme d’1:47 alts i 1:48 baixos –Lorenzo va guanyar la cursa de l’any passat rodant a 1:48 baixos i amb 48 graus a pista. El ritme de Pedrosa va ser amb el pneumàtic dur, ara per ara (i Zarco a banda), l’elecció necessària. També amb la goma més resistent, Márquez no va millorar el temps del matí –l’FP1 es va fer amb 38 graus a la pista– i es va moure en l’1:48 mig, més ràpid que Rossi i un pèl menys que Maverick Viñales.

El pilot empordanès va caure ahir en la segona Arrabbiata en l’inici de l’última sessió, un punt de pas molt ràpid, després de tocar el fre quan la roda trepitjava la línia blanca i es va fer una abrasió al braç esquerre. Quant a Rossi, convalescent encara després de caure fent motocròs, va fer quatre sortides i quinze voltes (vuit senceres) en la primera sessió i tres i dinou (catorze) en la segona. Provant-se.