Molta igualtat

El dissabte a Mugello va generar bones sensacions a Yamaha. L’empordanès va acabar molt satisfet, òbviament, tant per la pole com pel ritme trobat a partir “d’un petit canvi” fet en l’FP4 per augmentar l’estabilitat. Igualment content es mostrava Valentino Rossi, físicament molt millorat respecte a com va acabar el divendres, el més ràpid en la sessió lliure del matí –espectacular 1:46.543, a 0.054 del rècord de la pista, si bé amb 38 graus a la pista, lluny dels 50 que s’esperen a l’hora de la cursa– i segon en la cronometrada oficial.

Mugello sempre ha anat bé a les Yamaha, però és el circuit de Ducati i en la cursa també tindrà molt a dir-hi Andrea Dovizioso. I, si fa una bona sortida, compte amb Michele Pirro en les primeres voltes –és el provador oficial de Ducati, l’home que ha desenvolupat l’actual Desmosedici i que ho ha fet durant dos anys donant voltes en un únic circuit, aquest. La incògnita amb els pilots de Ducati, com sempre, el seu rendiment a mesura que caiguin les voltes i especialment en l’últim tram de cursa. En el mateix pla que els pilots italians cal situar-hi Jorge Lorenzo, líder pronosticat del segon grup o, si el pneumàtic no li fa la guitza, agafat al primer. I les Honda?

Marc Márquez, lleugerament entorpit per Zarco en l’última volta de la qualificació, no mostrava gaire confiança a poder lluitar pel triomf. Té ritme, deia, però arriscant molt entrant al revolt, patint en el tren davanter. Esperant millors circuits, ahir es conformava amb el podi. Pedrosa, prudent però segur, tenia el ritme que se suposa que valdrà lluitar pel triomf (1.48 baix), i el seu objectiu era trobar l’equilibri amb l’electrònica en un parell de punts. I sortir bé i, si pot ser, situar-se al davant de les Ducati ben aviat per evitar que les Yamaha s’escapin.

Quant al compost dels pneumàtics, no sembla que hi hagi més opció que calçar el dur al davant i el mitjà al darrere, assumint la intriga de veure el comportament en les últimes voltes, també perquè una lliçó d’ahir va ser que, com més pujava la temperatura, menys adherència. Zarco –impressionant ritme el seu– no descartava el tou, i si al final la temperatura no s’enfila tant, podria ser l’aposta.