És el que buscàvem. L’any passat vaig veure que podia confiar en l’equip i sabia que faríem un pas més. Tocant de peus a terra, pensava que podríem lluitar pels deu primers, i ho estem aconseguint. I estic content per com va tot fins ara.

Sí. Vam anar bé tot el cap de setmana i la cursa va ser superdivertida, lluitant sempre amb un grup molt gran, amb el Corsi, el Cortese, el Binder, etc., i en l’última volta me la vaig jugar. No és la millor cursa que he fet, perquè en d’altres la diferència respecte al primer va ser menor, però per sensacions va ser la millor.

És el que et diu com ho hem fet. De mi depèn com piloto durant la cursa. Puc fer-ho acabar a 40 segons i si cauen tots puc fer segon, però no serà una bona cursa. El nostre realisme ha de venir d’aquí: de mica en mica, acabar cada cursa a menys segons dels primers. Només així farem el pas que ens falta.

Aquest seria l’objectiu i, per fer-ho, enguany volem intentar acabar lluitant pel top 5. Voldria dir que hem fet una molt bona feina i ens donaria la base per l’any vinent sortir a fer coses bones en cada cursa.

La gran diferència no és que la Kalex vagi millor que la nostra moto, sinó tota la informació que tenen. Arriben a un circuit i tenen vint pilots provant una peça. Si un se’n va cap a l’esquerra i el que has de fer és anar cap a la dreta, en un segon ho saben. Nosaltres potser no ens n’adonem fins dissabte a la tarda. I el mateix d’un circuit a l’altre: potser una peça ens va bé aquí i a Assen no. Ells ho veuen tot de seguida.

Ens falta una mica de tracció, per això en l’inici de curses, quan tothom va amb el dipòsit ple i els pneumàtics nous, no es veu tant el dèficit. No és que jo vagi més ràpid i al final més lent; vaig igual, però la diferència és que els altres a mitja cursa, que és quan es nota més la nostra falta de tracció, continuen anant ràpid. I encara no som capaços de solucionar-ho.

Més ella que jo. Si pogués conduir una mica més fi m’ajudaria: no em cansaria tant ni assumiria tant risc. De moment és una moto que per anar ràpid em fa recuperar on sigui el que ens treuen en les frenades i hem d’anar sempre al límit. Haig de ser agressiu tant sí com no, no tinc cap altra opció per fer sortir els temps.

I tant! Són els millors del món i, tot i que no porten la mateixa moto, estudiar-los et dona idees: com tracen, com aixequen la moto, quan és millor entrar una mica més lent al revolt per poder sortir més ràpid, etc. L’objectiu final és fer-ho molt bé a Moto 2 per, si un dia estem preparats, arribar a Moto GP. D’ells n’aprens molt. Per exemple, aquest any les Honda també tenen un problema de tracció, i veus com el Marc o el Dani van tot el dia lluitant amb la moto i com es preocupen per aixecar-la molt ràpid, per exemple.

A una volta continuem igual: tothom va ràpid. El que passa és que al davant hi ha uns pilots amb molta experiència i que fa anys que van amb el millor: equip, recursos, informació, etc. I poden mantenir la velocitat tota la cursa. Ho coneixen tot perfectament i marquen la diferència. Fa tres o quatre anys, quan era sempre superigualat, hi havia cinc o sis marques. Ara hi ha 20 Kalex: mateixa moto, moltíssima informació, mateixos circuits. I aquí l’experiència i els recursos de l’equip fan la diferència. Tot i això, estem fent una bona feina i a veure si ben aviat podem estar amb ells també al final de cursa.