Moto GP
GP de la República Txeca
Marc és el més murri
Márquez es passeja a Brno gràcies a un canvi de moto dues voltes abans que els rivals i s’imposa a Pedrosa, Maverick i Rossi, segon, tercer i quart
És el primer triplet català de la història en Moto GP
Veure el moment crític com la gran oportunitat i apostar doble o res mentre els rivals les veuen venir. Així, sent el més murri del regne, Marc Márquez va estomacar el personal ahir a Brno en una cursa definida en el canvi de moto: va deixar la de reglatges de moll i va agafar la de sec quan encara no s’havia completat la segona volta. Agafant els rivals amb els pixats al ventre, el de Cervera va assolir la seva segona victòria seguida, la tercera de l’any, i va consolidar el lideratge en el mundial.
Felicitat completa per al motociclisme del país, ja que el van acompanyar en el podi Dani Pedrosa i Maverick Viñales, que van certificar d’aquesta manera el primer triplet català de la història en la categoria gran de la velocitat mundial.
Un esperit lliure
Quan es va formar la graella plovisquejava, la pista estava molla i amb prou feines tenia 23 graus de temperatura. La cursa era declarada de pluja, i el cel, tapat en tot moment, no permetia fer pronòstics taxatius.
Escarmentat per un warm-up en què, també sobre mullat, el pneumàtic dur del darrere no li havia transmès bones sensacions, Márquez va decidir cinc minuts abans del toc de semàfor canviar-lo pel tou. En aquest punt, ja agafava un camí diferent de la resta. “Pensava anar a fons en les quatre o cinc primeres voltes confiant que s’assecaria la pista, escapar-me i entrar a canviar”, deia més tard. “Però en la primera volta ja he vist que m’havia equivocat: el pneumàtic patinava molt.” Situació de crisi solucionada tirant pel dret, entrant a canviar la moto abans que ningú –havia manat en els primers revolts, però en el segon gir va passar de la segona plaça a la desena–. “Si hagués tornat a ploure, hauria estat home mort, però m’he arriscat.” I va guanyar.
La pista es va assecar molt més ràpidament del que ho havia fet, per exemple, divendres o en la cursa de Moto 3, i Márquez va fer diana: en el primer gir llançat amb pneumàtics llisos, marcava un 1:58.981. Era en la quarta volta, quan Pedrosa, Maverick, Lorenzo –en els instants inicials, amb pista molla, va arribar a liderar amb gairebé dos segons de marge– i Aleix Espargaró entraven a canviar de moto, i quan Rossi i Dovizioso, encara amb pneumàtics ratllats, transitaven a 2:08. Més ràpid, més líder, quan tothom havia fet el canvi i la classificació s’havia reordenat, Márquez dominava amb 23 segons respecte a Pedrosa. Pim-pam: va despatxar els setze girs restants i cursa a la butxaca.
Ell, a la seva pel·lícula, i els rivals, a una altra. Pedrosa, ràpid en la primera volta sortint del canvi, va superar Redding, Aleix i Abraham, i de seguida es va situar segon i va establir el millor ritme de cursa a 1:57 baixos (pels 1:57 mitjans-alts de Márquez). Des del vuitè lloc, Maverick va anar escalant fins a assegurar el podi, mentre que Rossi i Dovizioso van ser a temps de reparar el fet d’haver entrat massa tard per muntar la moto de sec i van passar del tretzè i catorzè llocs al quart i sisè.
Marc Márquez
Genialitat en un circuit que no li va especialment bé. En les últimes quatre curses, ha avantatjat ‘Mack’ en 51 punts.
Àlex Rins
Excel·lent qualificació dissabte, va entrar onzè sent molt constant tot i tenir un problema al manillar. Va a l’alça.
Aleix Espargaró
Vuitè, va ser penalitzat amb la pèrdua de tres places quan era tercer per haver sortit abans d’hora en el canvi de moto.
Dani Pedrosa
Amb un excel·lent ritme de cursa amb pneumàtics llisos –guanyador?–, va errar el càlcul a l’hora de fer el canvi.
Maverick Viñales
Amb paciència, agafant confiança a mesura que passaven les voltes, es va poder refer d’un mal cap de setmana.
Tito Rabat
Dissetè, va ser dels últims d’entre els seus rivals a entrar a canviar de moto i mai va poder lluitar pels punts.
Pol Espargaró
Millor resultat de l’any, novè, a només dotze segons del podi. Molt sòlid amb un ritme d’1:58 baixos.