moto gp
balanç
Projecció de campió
Motociclisme. Marc Márquez, amb una Honda cada dia més polida, és el pilot més ràpid i consistent de MotoGP, amb cinc podis consecutius i una mitjana de gairebé 20 punts per cursa acabada
Marc Márquez i Honda formen el conjunt més homogeni del mundial de MotoGP. Cinc podis consecutius –cap altre pilot n’ha encadenat més de tres i la capacitat de competir amb Ducati en terreny propici per a les motos italianes com era Spielberg el situen en una posició més favorable per renovar el títol del que es podria pensar veient l’avantatge encara escàs (16 punts) en el lideratge.
El millor conjunt
El títol de MotoGP del 2017 no es guanyarà sent regular, però qui no ho sigui no tindrà possibilitats. I tampoc les tindrà qui no tingui unes prestacions homogènies en tot tipus de pistes, per molt que pugui ser el més ràpid en alguna. I aquesta és la gran diferència que ha establert Márquez. On no ha anat bé, ha salvat els mobles (quart a Qatar, sisè a Mugello), però a la resta d’escenaris on ha acabat, ho ha fet al podi. La seva mitjana de punts per cursa acabada voreja els 20 (equivalents a un segon lloc) mentre que la de Maverick Viñales supera de poc els 16 d’una tercera posició. La resta d’aspirants encara tenen una mitjana més baixa. Dovizioso té les mateixes tres victòries que el líder i un sol zero (per dos de Márquez), però ha acabat fora del podi en sis de les deu curses que ha finalitzat. Un aspirant al títol no s’ho pot permetre.
Honda no ha parat de treballar perquè Márquez i Pedrosa tinguin un material millor. Ja són història aquells problemes amb la goma de davant a Mugello, on les Ducati quedaven lluny. A Spielberg, l’any passat, Márquez va quedar a 12 i segons de les Ducati i Pedrosa, a 17. Res a veure amb la realitat del 2017.
Superior a tots
En la sèrie de cinc podis consecutius, Márquez ha sumat 106 punts. Implacable per a Dovizioso (79, malgrat que hi ha sumat dues victòries). El tercer que ha sumat més en aquesta fase és Pedrosa (71), una prova més que HRC té el millor conjunt mecànic del moment. El contrast amb Yamaha (66 punts de Rossi i només 45 de Viñales en aquesta fase), que havia començat l’any manant, és palpable.
Un any enrere, després d’onze curses, Márquez era líder amb 197 punts, 53 més que Valentino Rossi i 59 més que Jorge Lorenzo. Ara, entre Márquez i el cinquè, Dani Pedrosa, només hi ha 35 punts. Ara bé, si es manté la tònica de velocitat i regularitat que Márquez està exhibint i que els rivals només aconsegueixen puntualment, aquesta escletxa probablement s’ampliarà.
El galimaties de Michelin
Una de les variables que continuarà influint en el desenllaç del campionat seran els pneumàtics. A Spielberg es va donar un fet sobre el paper paradoxal: el guanyador, Dovizioso, va resistir millor que Marc Márquez les últimes voltes de cursa amb el compost tou al darrere, mentre que el català portava el dur (dos nivells de diferència). I Dani Pedrosa –pilot de poc pes i amb problemes per fer entrar en temperatura la goma del darrere– es va queixar de degradació, també amb el compost dur.
Però el súmmum de les paradoxes és que Johann Zarco, amb una Yamaha de l’equip Tech 3 i compost tou al darrere, va avançar en la volta 13 (de 28) la Yamaha oficial de Rossi, també equipada amb el compost dur, a qui va acabar superant de gairebé dos segons. A Viñales (també amb dur) el va tenir al darrere des de la volta 4.
I així, mentre Dani Pedrosa feia posat d’incrèdul –“no sé com s’ho ha fet Ducati per guanyar amb el tou al darrere quan jo m’he acabat el dur”– Dovizioso filava més prim: “Les rodes són estranyes. Els Michelin no són durs, mitjans i tous, sinó una barreja de coses que s’ha de saber interpretar. Vam ser els únics que vam entendre que la qualificació s’havia de fer amb el mitjà i la cursa, amb el tou”.
Notícies
Dissabte,16 novembre 2024