Els desnivells del Motorland d’Alcanyís dibuixaran els últims revolts que els pilots han d’abordar abans de marxar de ruta cap al Pacífic i entomar en tres diumenges consecutius (del 15 al 29 d’octubre) les curses de Motegi, Phillip Island i Sepang. És a dir, cap de setmana decisiu el que avui arrenca i que, de fet, va començar ahir amb el vistiplau dels metges a Valentino Rossi per prendre part en la cursa de diumenge si la seva capacitat de sofriment li permet fer-ho amb una fractura de tíbia i peroné encara tendra, de menys de tres setmanes.

Descartat per aquest fet de la lluita pel títol, igual com tampoc conserva aspiracions reals Dani Pedrosa, malgrat que, excepte la d’Austràlia, les curses que queden són en traçats en què sempre s’hi ha trobat a gust, els resultats que es donin després de les 23 voltes als cinc mil metres marcaran l’aproximació amb la qual Marc Márquez, Andrea Dovizioso i Maverick Viñales podran (o hauran de) mesurar les seves ambicions en les curses transoceàniques.

Compensada la trencadissa de motor a Silverstone amb l’audaç avançament a Misano, en el calendari de Márquez aquest d’Alcanyís és un gran premi que té encerclat com de botí gros. Perquè gaudeix sobre l’asfalt, perquè Cervera és a un parell d’hores i perquè la Honda –ho explica la història: quatre victòries en les set curses que s’hi han celebrat– sempre s’hi ha harmonitzat molt bé, amb les particularitats de Motorland. A més d’això, el defensor del títol és conscient que, tot i l’estat actual del campionat, tant el tarannà de Dovizioso com de la Ducati al circuit de Terol no han estat mai prou competitius. I que Viñales, quart l’any passat amb la Suzuki i, sobretot, reviscolat i en progressió ascendent en les últimes carreres, no només no pot fallar sinó que li convindria ser capaç de lluitar per la victòria perquè de cinc en cinc i de diumenge en diumenge és com es perd un mundial igualat com el d’enguany.