moto gp
gp d'austràlia
Fa olor de campió
Marc Márquez s’imposa a Phillip Island en una carrera esplèndida, amb vuit pilots repassant-se en el grup capdavanter fins a sis voltes del final i amb Andrea Dovizioso acabant en un discret tretzè lloc
Nou podis en les últimes deu curses, amb cinc victòries i un zero per culpa d’un trencament de motor. Són números de futur campió del món, els comptes d’un Marc Márquez que diumenge a Sepang podria certificar el seu quart títol mundial de Moto GP després de guanyar ahir a Phillip Island.
Endreçat en l’assumpció de riscos, escrupolós en la lectura de cursa, Márquez va fer bo el domini de tot el cap de setmana, i Andrea Dovizioso, tretzè, li va multiplicar el valor d’una victòria prodigiosa en si mateixa.
Una cursa de vertigen
Carrera en sec a 27 voltes al segon circuit més ràpid del campionat i a sis girs del final el vuitè classificat, Àlex Rins, rodant a només un segon del líder. Moto 3? No, era un grup de vuit pilots de Moto GP amb Johann Zarco i Andrea Iannone maniobrant a la seva intrèpida manera. “Així són les curses”, deia Marc Márquez al final, referint-se a una acció del francès en el quart revolt que miraculosament no va acabar amb el cerverí per terra.
De molt, Phillip Island va ser ahir l’escenari de la millor cursa de l’any i una de les més boniques i d’alè constantment contingut que es recorden al comtat. Una carrera de contacte amb incomptables avançaments, amb passades successives que va veure Jack Miller, Valentino Rossi, Maverick Viñales, Zarco i Márquez liderant-la un mínim de dues voltes. En el cas de Márquez, definitivament en les últimes set, quan el d’Honda va considerar que era l’hora de fer la cargolada decisiva. La va dur a terme perquè tot i haver calçat el pneumàtic tou, encara el tenia prou compacte per tibar. I perquè tenia més de mig títol del mundial 2017 en aquella victòria, coneixedor de la situació d’Andrea Dovizioso, clavat aleshores en l’onzena posició. Márquez flairava sang i feia olor de campió.
L’italià, desè en el primer pas per meta, havia entrat molt passat en la frenada del primer revolt iniciant-se el segon gir i per equilibrar-se i salvar la caiguda va haver d’obrir trajectòria, enfonsant-se fins al vintè lloc. Va remuntar fins a moure’s amb Dani Pedrosa la major part de la cursa i sent incapaç de defensar els cinc punts de l’onzè lloc sortint de l’últim revolt, superat per Scott Redding –onzè, el britànic va ser la primera Ducati– i el mateix Pedrosa. El seu discretíssim diumenge va contrastar amb el triomfant de Márquez.
Calculador, el líder del campionat va reservar-se durant dos terços de carrera. Va contenir-se d’aquella manera, és clar, perquè els companys de viatge van interpretar les 27 voltes a l’illa australiana apostant doble o res en cada frenada. “No podies conservar. Ho he fet en l’inici i tothom em passava”, deia, recordant quan maldava per defensar el quart lloc, quan Jack Miller dominava en ocasions amb mig segon de marge, quan Zarco tallava traçades en cada angle, i quan Rossi, l’únic del grup que havia calçat pneumàtics mitjos en tots dos flancs, tenia prou mà i prou ritme per moderar l’escomesa.
Un pas per volta mig segon més lent del que Márquez havia mostrat en els entrenaments, un ritme entre 1:30.5 i 1:31 obligat per l’agressivitat de l’asfalt i la necessària vetlla del pneumàtic tou. Tenir-ne cura fins als últims girs, moment en què Márquez va poder llimar dècimes en cada sector i va obrir la distància guanyadora, un marge consolidat per la desmesura de Iannone en la disputa pel segon lloc. Excessos, els de Suzuki, que van descavalcar-lo deixant que Rossi, Zarco i Maverick –el rosinc forçat a remuntar des del setè lloc en les darreres voltes–, s’ho juguessin tot en els últims metres. Sense reserves i salvant els contactes per mil·límetres, honorant els esplendorosos 41 minuts viscuts.
Marc Márquez
Volia sortir i escapar-se, i si no podia, acabar davant de Dovizioso. Va complir amb escreix i acarona el títol.
Àlex Rins
Després del cinquè lloc en moll a Motegi, ahir en sec va tancar durant tota la cursa el grup capdavanter.
Aleix Espargaró
Va ser l’únic pilot que no va poder acabar la cursa, per una caiguda (amb fractura al dit) quan anava sisè.
Dani Pedrosa
Incòmode tot el cap de setmana com sempre que hi ha temperatures baixes, no va passar mai de l’onzena plaça.
Maverick Viñales
A 50 punts de Márquez, va quedar descartat matemàticament de la lluita pel títol. Quart podi en onze curses.
Tito Rabat
Dins dels punts en la primera meitat de cursa, el ritme d’1:31 mitjà-alt va portar-lo al setzè lloc final.
Pol Espargaró
En el test del febrer la KTM estava a 1,6 segons del primer. Novè, va rodar sempre més ràpid que Dovizioso i Pedrosa.
El quart títol és a 18 punts
Sepang podria ser, diu- menge que ve, l’escenari on Marc Márquez asseguri matemàticament el seu quart títol de campió del món de Moto GP (2013, 2014 i 2016). Amb 33 punts de marge sobre Dovizioso (269 per 236) i sis curses guanyades, en el supòsit que l’italià s’imposés a Malàisia i a València en la darrera cursa sumaria 286 punts i set victòries, fet que obliga Márquez a arribar com a mínim als 287 punts per ser proclamat campió. És a dir, que a Sepang ja ho tindria amb un primer o un segon lloc (20 punts) i, en qualsevol cas, sap que serà campió sempre que el de Ducati no li retalli nou o més punts.