Motor
superprestigio dirt track
Els catalans més ianquis
Motor. Ferran Cardús i Toni Elias ho donen tot per parar els peus als especialistes americans en el Superprestigi Dirt Track, però han de cedir a l’empenta de JD Beach i Bauman
Fins a l’última de les setze voltes al circuit oval de 200 metres dibuixat al Palau Sant Jordi, Ferran Cardús va mantenir el segon lloc de la superfinal del Superprestigi Dirt Track, rere el gran dominador, JD Beach. Però al penúltim revolt de la cursa no va poder resistir l’atac agressiu de Briar Bauman i es va haver de conformar amb el tercer lloc, cedint els dos graons més alts del podi als dos especialistes acabats d’arribar dels EUA. Quart va entrar Toni Elias, que havia encapçalat la primera volta, però va ser víctima de les escomeses de JD i Cardús, primer, i de Bauman, després.
Tanmateix, els dos catalans no van decebre les expectatives, i van refermar amb resultats la seva condició de favorits locals, per bé que Cardús va haver de passar per la repesca per accedir a les finals, després de calar el motor en la sortida de la segona mànega. No debades, tots dos es poden considerar especialistes d’aquesta modalitat cent per cent ianqui, sobretot Cardús. El de Tiana no només és el vigent campió de la copa Rodi de dirt-track, sinó que ha competit en les tres primeres curses del campionat AMA nord-americà. El mes passat, el manresà –viu a Los Angeles– també va disputar les finals del flat-track americà, i a més és el vigent campió de superbike dels EUA.
Els de casa brillen
En una edició del Superprestigi deslluïda per l’absència de Marc Márquez i Brad Baker –empatats a dues victòries–, els dos catalans van fer vibrar el públic –sensiblement inferior al de les quatre edicions anteriors, però igual de sorollós– i van donar la rèplica a JD i Bauman.
De fet, als americans els va costar força trobar el to en la feixuga pista del Sant Jordi, estreta i amb un primer revolt decisiu, escenari de maniobres a tot o res –“aquests paios estan sonats entrant en el primer revolt”, va etzibar JD–. Només el futur guanyador absolut va ser capaç d’imposar-se en una de les sis mànegues de la categoria Open (pilots de fora carretera), que van veure triomfs parcials de Cardús, el tarragoní Gerard Bailo i el berguedà Franc Serra. Tot seguit, però, va dominar les tres finals de la categoria i la superfinal. A més, el pilot de Kentucky va deixar el públic bocabadat en el concurs de derrapatges, fent lliscar la moto amb les dues cames a la mateixa banda.
En la categoria Superprestigi (pilots de velocitat), Elias va guanyar la primera eliminatòria i la primera final, i es va imposar davant del pilot de Moto3 Albert Arenas (vencedor d’una mànega i la segona final). El de Sant Cugat hauria pogut batre Elias si no hagués caigut en la tercera final. El santandreuenc Xavi Vierge i el castellarenc Carmelo Morales també van vèncer sengles mànegues.
De Barcelona a París?
L’empresa catalana RPM-MKTG aposta per la continuïtat del Superprestigi, però no es pot donar per fet que la sisena edició se celebri a Barcelona. L’aparent contradicció s’explica per l’interès del promotor francès Claude Michy per dur la prova al U Arena parisenc, i aprofitar el ganxo de Johann Zarco –l’únic pilot de MotoGP a Montjuïc, que no va entrar en la superfinal–. El Superprestigi no només va haver de superar la baixa de Márquez, sinó també la competència del Ranch de Valentino Rossi, celebrat també ahir, on van participar Tito Rabat i Joan Mir, entre d’altres.