Qui busca troba
Jorge Lorenzo aconsegueix per fi la primera victòria amb Ducati dominant de cap a cap a Mugello
Marc Márquez cau quan era segon rere el mallorquí, i Dovizioso i Rossi pugen al podi
L’èxit ha arribat tard per salvar un matrimoni espatllat per la falta de resultats. Però ahir un retrobat Jorge Lorenzo va dominar de cap a cap el GP d’Itàlia –la seva sisena victòria a Mugello en MotoGP– i va aconseguir allò que Valentino Rossi no va poder: guanyar una cursa amb Ducati. Dissabte el de Tavullia li va prendre la posició preferent per ben poc, però en l’arrencada el mallorquí va superar la Yamaha del 46 i va sortir disparat al capdavant. En l’equador de la cursa, el seu avantatge sobre l’altra Ducati, d’Andrea Dovizioso, encara era d’un segon, però a partir d’aquí el marge es va estirar com un xiclet i l’italià va creuar la meta 6.3 segons rere seu.
Ha estat la primera victòria de Lorenzo de vermell –en la seva 24a cursa amb Ducati– i la primera en un any i mig, des del triomf a Xest el 2016, amb Yamaha. “És que la Ducati ara funciona, no és com la de l’època de Valentino”, va dir Dovi per justificar el doblet de les Desmosedici.
Segon zero del ‘Tro’
L’únic pilot que hauria pogut trencar l’èxit de la marca italiana era Marc Márquez. El cerverí va arrencar com un esperitat i en la tercera volta va superar Rossi i es va col·locar segon, però dos girs més enllà va caure en el revolt de Scarperia. Va lliscar sobre l’asfalt amb l’Honda a terra al més pur estil Márquez, intentant aixecar-la amb el cos, però quan va arribar a la graveta va haver de deixar-la anar. Amb tot, es va reincorporar i va completar la cursa, tot i que fora dels punts. És el segon zero del curs del tetracampió de MotoGP, per bé que ha acabat totes les curses. Continua sent líder de la general, ara amb Rossi segon, a 23 punts.
Després de cedir davant l’Honda del 93, Valentino va haver de lluitar pel podi amb Dovi i Danilo Petrucci (Ducati), i Andrea Iannone i Àlex Rins (Suzuki). Tots muntaven el pneumàtic tou al darrere, mentre que les Yamaha de Rossi i Maverick Viñales duien l’extradur al davant i el mitjà al darrere. Amb el pas de les voltes, els tous van començar a fer figa i les M1 blaves van revifar. Rossi va recuperar el ritme i només Dovi, també amb l’extradur al davant, el va tenir a ratlla per un parell de dècimes. Per la seva banda, l’empordanès va eixugar els 2.4 segons que el separaven del grup, però no va poder millorar el vuitè lloc que ocupava després d’haver arrencat malament.
En qüestió de ritme, però, ningú va igualar Lorenzo. Calçat amb el mitjà al davant i el tou al darrere, el del RACC va voltar en 1:48 baixos fins al catorzè gir; en 1:48 alts fins al vintè, i només va fer els tres últims en 1:49 i 1:50. Rossi, Márquez, Iannone, Rins, Dovi i Petrux van rebaixar la seva millor volta, però van estar lluny de la regularitat implacable del vencedor.
Marc Márquez
Feia un any que no queia en cursa, un error que va atribuir al pneumàtic extradur especial de Mugello.
Tito Rabat
Bona qualificació (13è) i dos punts després de l’accident, en una cursa “difícil” per l’adherència del pneumàtic davanter.
Aleix Espargaró
L’Aprilia no era competitiva i es va haver de retirar amb el pneumàtic “destrossat” i gens d’adherència.
Dani Pedrosa
Cursa per oblidar. Pitjor lloc a la graella en MotoGP (20è) i error en el segon revolt, en què va tirar Nakagami.
Maverick Viñales
Es va arribar a ficar en la lluita pel podi, però la falta d’adherència i de ritme no li van permetre passar del vuitè lloc.
Pol Espargaró
Va tornar a ser la millor KTM i va entrar onzè per quart cop en sis curses. Aquest sembla el sostre de la moto.
Àlex Rins
Tocat per una caiguda dissabte, va sortir molt bé i va entrar cinquè. “M’he envalentit en la cursa”, va dir.
