Fes­ti­val d’avançaments

El caos ini­cial encara es va agreu­jar quan els pilots locals Ocon i Gasly van topar en el ter­cer revolt. Lla­vors el segon era Max Vers­tap­pen, que va saber man­te­nir el lloc fins al final, i el ter­cer, Car­los Sainz. El pilot de Renault encara era sisè en les últi­mes vol­tes –el millor dels altres, rere Vet­tel– però una ava­ria en el sis­tema híbrid el va dei­xar a mercè de Mag­nus­sen i Bot­tas. Encara bo que la neu­tra­lit­zació vir­tual de la cursa en les últi­mes vol­tes li va per­me­tre aguan­tar el vuitè lloc davant l’esco­mesa del seu com­pany Hülken­berg i el sor­pre­nent Leclerc, desè –l’últim pilot en la volta del líder– i amb un altre punt per a Sau­ber.

La neu­tra­lit­zació la va pro­vo­car la pun­xada de Lance Stroll, que va apro­fi­tar l’embo­lic ini­cial per atu­rar-se a boxs i mirar d’anar fins al final sense atu­rar-se més. El pneumàtic davan­ter esquerre del com­post tou –cas­ti­gat per alguna blo­cada prèvia del pilot que­bequès– només va aguan­tar 47 de les 53 vol­tes. Vet­tel i Bot­tas també van inten­tar anar fins al final després de la seva atu­rada impre­vista en el pri­mer gir, però tots dos se’n van des­dir, igual que Alonso i Sirotkin, els altres que havien fet la mateixa aposta. Willi­ams va fer atu­rar el rus després de l’ensurt de Stroll, i l’asturià va ple­gar al final amb la sus­pensió tren­cada.

El pri­mer de moure fitxa va ser Bot­tas, que en la volta 39 va deci­dir curar-se en salut. Va caure de sisè a vuitè, rere Mag­nus­sen i Sainz, i només va recu­pe­rar un lloc gràcies a l’ava­ria del madri­leny. En el gir següent el va imi­tar Vet­tel, que tenia prou marge per no per­dre el cinquè lloc. Fer­rari va apro­fi­tar l’avi­nen­tesa perquè l’ale­many complís els cinc segons de sanció que els comis­sa­ris li van impo­sar per la topada ini­cial. Així doncs, va estar-se atu­rat 9.1 segons; l’atu­rada de Bot­tas no va ser gaire més ràpida: el W09 va caure del gat i els mecànics van tri­gar 8.7 a can­viar-li les rodes. Per dei­xar-ne constància, Hamil­ton s’hi va estar només 2.4.

En part gràcies a les remun­ta­des de Vet­tel i Bot­tas, la cursa va ofe­rir un munt d’avançaments, sobre­tot a la xicana de la recta llarga, on n’hi va haver 39. El més deci­siu va ser el de Räikkönen a Ric­ci­ardo en la volta 47, en què el fin­landès va pis­par el podi a l’aus­tralià. Kimi va ser l’últim dels pilots cap­da­van­ters a fer l’atu­rada (volta 34) i va mun­tar el super­tou, el com­post inter­medi de duresa. Daniel s’havia atu­rat sis vol­tes abans i va mun­tar el tou, el més dur. Red Bull podria haver arris­cat més, però Ric­ci­ardo va atri­buir la pèrdua del podi a l’aleró malmès, no a la diferència de calçat.