La cursa més espectacular dels últims temps va tenir la rúbrica final d’un pilot com Marc Márquez, que ahir va protagonitzar una de les seves grans obres mestres. Són incomptables les exhibicions del pilot de Cervera, però poques com la d’ahir al circuit d’Assen. Perquè Márquez va haver de reunir totes les qualitats possibles per endur-se una victòria més cara i disputada que mai: des del seu talent incommensurable fins a la capacitat de l’estrateg més fi que sap en quin moment precís ha d’atacar.

Márquez la va encertar gairebé de ple en la seva anàlisi de dissabte. La cursa, tal com va dir, va ser molt igualada, per bé que no es va decidir en l’última volta, com també havia vaticinat, perquè va ser capaç d’obrir, miraculosament, un forat en les tres últimes voltes. La catedral del motociclisme va xalar com poques vegades d’una cursa que va acabar amb el segon triplet català en la història de la categoria reina, ja que Àlex Rins va acabar segon, el seu millor resultat a Moto GP, i Maverick Viñales, tercer. L’anterior triplet català, protagonitzat, per aquest ordre, per Márquez, Pedrosa i Viñales, va tenir lloc l’any passat a Brno.

La referència durant bona part de la cursa va ser Jorge Lorenzo, vencedor de les dues curses anteriors, que va tenir una sortida fulgurant des de la desena posició i es va posar segon en el segon revolt. Abans del primer pas per la meta ja s’havia situat primer. Márquez li va tornar l’avançament en la segona volta, però el mallorquí va recuperar el primer lloc tot seguit amb seguretat. Darrere seu, festival frenètic d’avançaments, amb maniobres de risc incloses, com el toc de Rossi a Lorenzo a 22 voltes del final. A gairebé 200 km/h. Fins a vuit pilots integraven el grup del davant, en el qual hi va haver moviments constants. Això sí, Lorenzo tapava bé els forats i no perdia el lideratge.

Rins va protagonitzar un moment d’alt voltatge quan va superar Márquez a la corba 5 de la dotzena volta i es va posar segon. Márquez va perdre l’estrep, però no va caure i li va tornar l’avançament al mateix punt de la volta següent. A deu per al final, Dovizioso va superar Lorenzo per primer cop. La lluita entre les dues Ducati va ser fratricida, fins que les Yamaha s’hi van posar pel mig. Viñales, en el grup però poc actiu fins llavors, es va posar primer a vuit voltes del final. Márquez, atent, va superar Dovizioso i es va enganxar a la roda de l’empordanès. Les voltes se succeïen a ritme d’infart. Márquez va recuperar el lideratge en la volta 19, però tant ell com Viñales van tenir un ensurt en sortir de la traçada, per bé que van poder tornar al grup. Dovizioso i Rossi ho van aprofitar per posar-se primer i segon. Rossi assumia el lideratge per primer cop a cinc voltes del final, però Márquez venia tot darrere i en el 22è gir va fer l’avançament definitiu. Per impossible que semblés, va poder assolir el ritme necessari per obrir un forat respecte dels seus perseguidors (tres voltes seguides en 1:34.500 o inferior) en les tres últimes voltes i es va garantir la quarta victòria de la temporada, amb la qual reforça el lideratge de la classificació general. En la lluita pel podi, Rossi va entrar passat en una corba i es va reincorporar sisè. Això va deixar Viñales i Rins pràcticament com a únics aspirants al podi. Rins va batre l’empordanès amb un espectacular avançament en la penúltima volta i va aconseguir el seu millor resultat a Moto GP.