Duel fratricida

La lluita acarnissada i frenètica va començar des de la mateixa línia de sortida, en què un pletòric Jorge Lorenzo va prendre la iniciativa: “No m’esperava Lorenzo per a res. He vist una moto vermella per dins i em pensava que era Dovizioso, perquè sortia quart. Lorenzo tenia bona frenada i acceleració, i es dedicava a tancar portes. Era molt difícil superar-lo. Només hi havia dos punts on fer-ho: la corba ràpida, on m’he trobat molt bé tot el cap de setmana, i la corba cinc.” La cursa va ser de les que agraden a Márquez, amb cos a cos amb diversos de pilots i, fins i tot, amb algun moment crític, com ara el que va viure amb Àlex Rins: “M’ha tocat i m’he quedat penjat de la moto. S’havia d’avançar així. Ha estat una cursa molt maca. Crec que hi ha hagut contactes entre tots, però sempre amb respecte i deixant espai. També m’he tocat amb Maverick. M’ha tocat la maneta del fre i he hagut de deixar de frenar. He anat llarg i potser ha estat el moment més descontrolat. Els avançaments han estat macos i al límit.”

Márquez va planejar un atac les últimes voltes, després que tots els intents previs –seus i de qualsevol altre pilot– fossin infructuosos: “Em feia por arribar a l’última xicana igualat amb els altres rivals. Encara que en el T4 anava ràpid, el pilot que venia darrere tenia molt d’avantatge gràcies al vent. Per això he decidit pressionar i veure si per darrere es molestaven entre ells i jo podia marxar.” “Es tractava de ser el més llest de la classe”, va sintetitzar el campió català, a qui li va sortir bé l’estratègia en un final de cursa esplèndid.

Márquez també va valorar la seva posició en el mundial: “El segon lloc d’Àlex Rins m’ajuda a treure més punts respecte dels rivals immediats.”