La jerarquia trontolla

Val a dir que l’arrencada de la cursa semblava anticipar un resultat ben diferent. Räikkönen, tercer a la graella, va arrencar bé i es va col·locar segon, però tant ell com Vettel van anar llargs al primer revolt i també al tercer. Bottas i Verstappen ho van aprofitar per relegar Räikkönen fins al quart lloc, mentre que Vettel va caure fins al vuitè i va haver d’esmerçar tres girs per recuperar el sisè lloc que ocupava en la graella, rere Hamilton, Bottas, Verstappen, Räikkönen i Ricciardo.

La jerarquia va trontollar quan el segon W09 va quedar a l’estacada i va provocar la neutralització virtual de la cursa. A partir de Verstappen, gairebé tots els pilots van aprofitar l’avinentesa per fer la que havia de ser l’única aturada a boxs. Però Hamilton, el líder, no ho va fer i, de retruc, allà ja va perdre la cursa. Els seus rivals van passar pel carrer de boxs amb la prova alentida, de manera que van perdre menys temps que ell quan va fer el mateix deu girs més tard. Era quart, rere Max, Ricciardo i Räikkönen, superat per l’australià quan el finlandès va entrar passat en el tercer revolt. Si més no, Hamilton encara precedia el seu gran rival pel títol, però en la volta 39 Vettel el va avançar, un gir després que Räikkönen també recuperés el segon lloc que li havia pres Ricciardo.

Tots dos, el Mercedes i el Red Bull, van haver de fer una segona aturada per la formació de butllofes a les rodes, un problema que també va tenir Verstappen, però sense que això alterés la seva cavalcada al capdavant. I, ai las!, tots dos van haver de plegar per problemes mecànics en la recta final. Les baixes van enlairar els Haas de Grosjean i Magnussen fins al quart i cinquè llocs, ja doblats. També van puntuar els dos Sauber, de manera que Ferrari va col·locar els sis cotxes que munten el seu motor entre els deu primers, la cirereta vermella d’un pastís ben taronja.