Esprint final

Ser líder en camp contrari –“Aquí, a casa seva”, va exclamar per ràdio quan va haver rematat la feina– devia ser el millor antídot per al pinçament al coll que feia la guitza a Vettel, però va haver de suar per merèixer el privilegi de la victòria. Havia arribat a avantatjar Bottas de set segons, reduïts a dos en la volta 30 (de 52), quan Ricciardo, quart, va decidir fer una segona aturada a boxs, atès que arribar al final amb només un canvi de rodes no era bufar i fer ampolles. Kimi era cinquè i Hamilton, sisè, una posició que ocupava des de la desena volta, després d’haver-se obert pas entre el grup com un ganivet en la mantega calenta.

Dos girs més enllà, Ericsson va agafar el primer revolt amb l’aleró mòbil obert i va perdre el control, la qual cosa va provocar la neutralització de la cursa amb el cotxe de seguretat. Els Ferrari i Verstappen ho van aprofitar per aturar-se i muntar el joc nou de cobertes toves que havien guardat dissabte. Els pilots de Mercedes no en tenien i van optar per seguir endavant amb el joc del compost mitjà que havien muntat en la primera aturada. La cursa es va reprendre amb Bottas primer, seguit per Vettel, Hamilton, Verstappen, Räikkönen i Ricciardo, i es va tornar a neutralitzar tot seguit, per la topada entre Grosjean i Sainz al rapidíssim revolt de Copse, on uns instants abans Max havia parat els peus a Kimi després d’un duel vibrant.

La represa definitiva es va esdevenir en la volta 42 –en faltaven onze– i l’espectacle va ser electritzant. Vettel va preparar l’atac a Bottas amb mestria i paciència, i després de cinc voltes ensumant la presa va clavar les urpes en la 47. El finlandès de Mercedes havia tret tot el suc de les cobertes i en els girs successius va haver de cedir el pas a Hamilton i Räikkönen. Si més no, va tenir a ratlla Ricciardo, l’únic Red Bull en pista després de la virolla per un problema tècnic de Verstappen, a qui Kimi havia superat per fi en la represa. Després va encalçar Hamilton i es va col·locar a 1.3 en el penúltim gir, però en l’últim l’anglès va seguir tibant per fer la millor volta personal (1:31.245 amb el mitjà, a mig segon de la millor dels Ferrari amb el tou) i va conservar el lloc, mentre Alonso superava Magnussen en lluita pel vuitè lloc.